| |
Peztit |
EL MATRIMONIOMA
Wednesday, September 7th 2011, 9:52 PM
El matrimonioma és un tumor de inici benigne, però que pot progressar a malignitat intermitja. Hi ha una fase pre-mòrbida que consisteix en enamorament, plans de futur i vida conjugal.
La seva progressió a malignitat esdevé amb una mutació del tumor anomenda niñonioma. El niñonioma, un cop produït no té volta enrera i complica l'evolució del matrimonioma. Creix per la seva banda, de forma independent i esdevé un tumor maligne amb total independència de creixement dels tumors benignes d'on prové.
L'evolució d'aquests tumors acostuma a ser nefasta pels individus dels que provenen, creant una situació de depauperi i malestar general d'ambdós conjugues.
El tractment de primera el.lecció pel matrimonioma és quirúrgic, procurant la separació de ambdues linies cel.lulars, seccionant el seu vincle patolòlig i recuperant la indivualitat dels clons cel.lulars.
Si la evolució d'aquest tumor ja esdevé un fet, en quan a malignitat, la presència del niñonioma indica que ja no és operable i la situació terapèutica és purament paliativa.
Tot i això, el tractament d'un niñonioma és costós, i de per vitam.
La prevenció consisteix en evitar el matrimonioma a tota costa, procurant que els DNA cel.lulars d'ambdúes línies es barregin a tota costa per mètodes contraceptius.
Hi han individus que, per les seves característiques psicolòliques i fenotípiques haurien de prevenir la malignització del matrimonioma (el niñonioma) mitjançant l'esterililització de les seves línies germinals, donat l'alt cost social que supossa l'elevada incidència del matrimonioma i del niñonioma.
|
 |
ULLCRITIC |
GIREM LA TRUITA
Wednesday, September 7th 2011, 10:02 AM
El que dius és ben cert.
Vivim en la societat del consum, també en el tema "parella".
Però si tots els esforços que es fan per divorciar-se i cercar una nova parella s´enfoquessin en millorar la relació que ja es va començar en el seu dia... potser tot seria diferent. Però és clar, això requereix esforç...
En aquest món hi ha massa egoïsme, fàcil de veure en els demés però difícil d´acceptar-lo en un mateix.
Tot depèn de com es miri: si val la pena, s´ha de lluitar. De vegades potser ja és massa tard, potser es va tenir pà a l´ull a l´hora de dir SÍ, potser han passat coses molt gruixudes, potser s´ha plorat molt, no ho sé.
Algú pensarà que son paraules passades de moda, d´un altre temps, però és la realitat. Si la societat lluita contra el càncer literal, per què no ho fem contra el càncer de la societat esmentat pel blogger: el divorci?
Però hi ha molta hipocresia, encara trobaríem algú que ens diria que s´ha casat només per poder-se divorciar... en fi, me río de janeiro.
Ull
|
|
|
Contactes
Registra´t
1502 
20
