| |
Dietari d'un noble
 dimecres 7/setembre/2011 - 11:59  1476  2
Torno a engegar el dietari. La fi de l’estiu i les primeres pluges em fan tornar l’ordre impossible durant les calors. Arriba la tardor, la meva estació favorita i em plau explicar-vos les meves vivències juvenils. He tornat a obrir l’arxiu de les notes escrites ja fa anys, endreçar-les i explicar-les a tots aquells que us plagui. Us en dono les gràcies. Cada dijous, tan bon punt toquin les 12 al rellotge de la sala dels miralls, transcriuré la continuació de cada vivència.
Un dels pocs avantatges que té complir anys és que permet mirar els esdeveniments presents amb un somriure. Llegeixo als diaris els trasbalsos contemporanis, els estralls de la pobresa, la delinqüència al carrer, els vicis i les accions de baixa moral dels governants I també les receptes de predicadors apocal.líptics. Nihil novum sub sole, amics meus.
Vaig fugir de casa quan era jove. Volia estudiar i vaig anar a parar al barri antic de la ciutat, un recinte immund on s’hi aixoplugaven les persones de mala vida, en el centre del mercat antic. En aquells carrerons estrets, amb prou feines practicables, en aquelles tenebroses corraletes que només el pinzell d’un artista podria traslladar a la realitat, hi vivien famílies senceres envoltades de misèria, joves posats a robar com a ofici de cada dia, dones que escapaven de l’acció de la justícia i un ganduls que es disputaven el diner robat i la protecció de persones sense escrúpols.
Per a gent d’aquesta mena, en guerra contínua amb la llei, qualsevol vigilància era impossible. Allí la policia era ridiculitzada. Cent ulls del déu Argos vetllaven com a centinel•les del vici. I el vici regnava en aquells llocs tan infectes...!
|
| |
|
Contactes
Registra´t
