| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Xavier_
|
|
| |
Gracies Coronel...per un dia mes de llibertat
 divendres 9/setembre/2011 - 02:18  1472  6
Imagineu............
Imagineu a un coronel de l’exèrcit de Felip V en la guerra de successió de 1714 ...... un coronel fill d’espanyols però nascut i criat a Barcelona, i un dels caps de mes prestigi d’aquell exercit castellà .....
Imagineu-vos aquell exercit... 40.000 homes avançant inexorablement com una marabunta en direcció a la capital catalana.....
Un exercit que.....per ordre de felip V...a mes de conquerir , tenia la missió de destruir el poble català ............ per que per el rei de Castella, els catalans no som persones.....som fills del dimoni i d’una gossa...ell ho sap.....ho sap per que no pot aguantar la nostra mirada desafiant i per que ens ha sentit bordar en lloc de parlar..... i te la missió divina de fer-nos desaparèixer de la faç de la terra........
Imagineu-vos a un exercit contagiat per l’odi del seu rei..............
Imagineu........................
Imagineu a aquest coronel complint la missió que li han encomanat........ contemplant dia a dia la carnisseria que s’esdevé al seu poble......als seus germans.......a la seva à nima............................ fins que ja no pot mes..........i veient la veritable natura d’allò que el seu uniforme representa, decideix abandonar el que ha estat la seva vida fins al moment i anar a favor de la llibertat........
Imagineu a aquest coronel fugint del seu exercit.....travessant el principat i posant-se al servei dels consellers del govern català per organitzar la defensa de Barcelona....
I ara imagineu Barcelona.....
Una ciutat abandonada a la seva sort...... que es la veritable à nima d’aquella dita que fa: "llibertat o mort", i una ciutat a la que el mon sencer li ha girat la cara.......en el pitjor moment de la seva historia.............
Barcelona resisteix 13 mesos......organitzada per aquest coronel.....espanyol per alguns....català i gos per uns altres........
El dia nou de setembre de 1714 a les 8 del vespre....el coronel es reuneix amb els consellers de la Generalitat i exposa les seves raons per una rendició de la ciutat.....
Els hi diu que la ciutat ja no aguantarà mes......que encara es pot negociar una rendició, que coneix als espanyols i que si negocien ara podran salvar moltes vides, que si no ho fem aixà entraran a mata degolla com ho han fet a la resta del principat....
Imagineu.......aquella última reunió de govern d’un paÃs lliure.... aquells últims moments de llibertat que s’escapa com la sorra entre els dits de les mans.....aquelles ultimes decissions.......
Els consellers, pà l•lids i demacrats a un pas de la inanició fan cares de pomes agres i diuen que no amb el cap mentre escolten al coronel........"Mai!!" diuen uns, "Llibertat o mort" criden, "Traïdor" li diuen altres....... "No esperà vem un altra cosa d’un espanyol.....ens ha traït en el pitjor moment"........
Al sentir aquestes paraules el coronel dimiteix...... "Quan dema tingueu els talls dels castellans a tocar les vostres goles encomaneu-se a Santa Eulà lia .... A mi ja m’heu vist prou!!!! Abandono la meva tasca..... sou pell..... ceballuts!!!
Imagineu................les ultimes hores d’una identitat única....
Les 8 del mati del dia 10 de setembre, desprès d’ una nit de silenci que gelava la sang va començar un atac sense precedents de les tropes Castellanofranceses, ningú sabia que fer i les muralles Barcelonines eren un veritable caos......era la fi......
De sobte.... quan les tropes castellanes es veien quasi be dins del recinte........ es va sentir el galop de 3 cavalls recorrent la llargada de tot el baluard.......i una veu va cridar........"Sant Antoni de front!!!......Coronel.la Santa Clara i Portal Nou amb baioneta per la llibertat!!!"
Era el coronel amb el seus dos fidels capitans que tornava per donar unes hores mes de vida a la ciutat de Barcelona
Els espanyols no van poder entrar a Barcelona aquell dia.......
Al dia següent, 11 de setembre de 1714 Barcelona va capitular a les 11 de la nit desprès de defensar-se fins a lÃmits que nomes coneixen ells llibres d’història...
Aquest Coronel es deia Antoni de Villarroel, i Barcelona, te un carrer dedicat a la seva memòria..sempre que hi passo miro la placa que diu el seu nom... i recordo la seva historia....
Va donar la seva vida per Catalunya i no va voler abandonar Barcelona en el seu pitjor moment.
Aquest va ser el seu final:
"Desprès de ser empresonat pels castellans fou portat per mar al Castell d’Alacant on el seu grup de presoners austriacistes va desembarcar el 29 d’octubre. El mes següent foren traslladats al de La Corunya on s’hi passaria la resta de la seva vida fins a morir el 22 de Febrer de 1726 en unes condicions paupèrrimes. Aquells últims anys els va passar en una cel•la que s’inundava amb les onades de la mar, les quals li varen provocar una parà lisi total de les cames"
Gracies Coronel per un dia mes de llibertat……………
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
