| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de stikaqui
|
|
| |
"Engrunes" d'en Joan Oliver
 diumenge 25/maig/2008 - 02:34  1551  2
M'agrada llegir els vostres articles i tot i que de vegades m'animo a escriure qualque cosa em detura pensar que no en se gaire i em conformo a contestar algun article però avui al diari he llegit una cosa que m'agradaria compartir amb valtros. És d'en Joan Oliver, per a mi és un plaer llegir-lo els diumenges després de esmorçar. Aqui el teniu:
Empenta
Catalunya era un país amb empenta, un país ple d'empresaris decidits a tirar endavant. Si algun defecte hem tingut històricament és que ens pensàvem que amb intel·ligència, i esforç tot era possible i no valoràvem prou la importància del capital i del sistema financer. Això ens va configurar com un país farcit de petites empreses molt decidides però amb grans dificultats per créixer. Teníem els nostres defectes, però érem un país emprenedor. Tota la confiança en les nostres pròpies forces del passat sembla haver-se tornat ara temença. L'empresariat català està desanimat i es passa el dia autoanalitzant-se en lloc de tirar endavant. És evident que la política, la mala política, dels darrers anys ha fet molt de mal, però també és clar que la temença actual és exagerada, gairebé patològica.
Agradar-se
Per funcionar, els països, com les persones, necessiten agradar-se. Cal estar orgullós del que s'és i cal tenir confiança en el que es pot arribar a ser. La mala política ens ha fet perdre autoestima, però això té una solució ben fàcil: mirar menys a Espanya i mirar més al món. Acostumats com estàvem que els espanyols ens consideressin d'allò més moderns pel fet de ser catalans, no sabem avenir-nos que ara considerin que els moderns són ells i que nosaltres som uns malalts enderiats amb la nostra identitat i ens organitzin tota mena de boicots. No treu cap a res trencar-s'hi el cap. Val més anar cap al món on els catalans competim sense cap mena d'obstacle. Ni ens tracten amb deferència ni ens tracten amb recança. I això és un gran què.
Abertis
Abertis ha guanyat la més gran operació de privatització d'infraestructures feta mai als Estats Units. Ha guanyat perquè ha fet la millor oferta i ningú no s'ha plantejat ni per un moment que el fet de ser una empresa catalana era un obstacle. Tots sabem que si una operació així s'hagués fet a Espanya els entrebancs haurien estat múltiples, i les interferències polítiques, insuportables. Contra la depressió habitual, hauríem tots de sentir-nos orgullosos que una empresa catalana sigui capaç de fer una operació tan important al país més ric del món. I hauríem de seguir el seu exemple. Mirem al món, oblidem-nos d'Espanya.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 2. Diumenge, 25 de maig del 2008
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
empurda |
fantastic
Sunday, May 25th 2008, 2:59 PM
quin positivisme més cert, aixó si que ha de fer pujar l´autoestima , es maravellós aquest pensament , i sincerament, estic d´accord que hem ´de prescindir de fernos analitzar tant, hem de prevenir el que pot succeir per estar preparats , peró prou de lamentacions i endavant, si senyor,
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
