| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de nova
|
|
| |
Quan vivia a ciutat
 dissabte 17/setembre/2011 - 08:24  1437  4
Quan vivia a ciutat i per vacances anava al poble, un dels plaers que enyorava la resta de l’any era, precisament, el gaudir de la xerrada al capvespre amb els veïns, asseguts en cadires o en el pedrís de davant de casa. No és pas res semblant a les xerrades que pots tenir amb els companys de feina, ni amb la família ni amb els amics. Amb el col•lectiu que ens trobàvem al carrer quan el sol ja no ens molestava, ens unia tan sols el fet de compartir l’espai individual proper i les condicions ambientals. Ni l’edat, ni els interessos, ni el tipus de cultura.
En aquelles xerrades a la fresca es parlava de tot i de res. Sovint m’impressionava (a mi: urbanita de tota la vida, condicionada pel saber teòric que ens ha arribat gràcies a les lectures i al que expliquen els “savis” especialitzats ) com els homes i les dones que generalment havien deixat d’anar a l’escola abans dels deu anys per anar a cuidar el ramat de cabres o a ajudar a treballar aquella terra dura (sovint blanca de tan sol i poca aigua) s’explicaven les grans veritats de la vida, justificaven amb la seva lògica els instruments relacionals i, per tant, de poder, que els duien a trobar l’equilibri necessari per a no trencar res més que el que era imprescindible (com qui esporga un ametller). Ben arrelats a la terra utilitzaven la saviesa ancestral però, observant, interpretant, acomodant les noves realitats que anaven vivint.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
