| |
CONTE (1)
 dimarts 27/maig/2008 - 10:05  1290  5
EL CASTELL DELS DÉUS DELS QUATRE ELEMENTS (1)
Fa molts anys, tants que molta gent no se’n recorda, els Déus dels Quatre Elements, la Terra, l’Aigua, l’Aire, i el Foc, van dir als primers homes que van estrenar el món que si alguna cosa no funcionava prou alhora, els ho diguessin. Perquè fer el món no va ser gens fàcil, no podia sortir tot bé a la primera! Aquests homes eren els Antics. Vivien al poble de Vetust, un petit poble molt especial que els déus van fer amb un espetec de dits.
El primer dia, el sol enlluernava per tot arreu. Els nens jugaven a la plaça, emplenant de vida el poble amb les seves rialles. La gent estava molt contenta de poder viure en un lloc tan maco: El carter, el pagès, el bugader, el pescador, el fuster… i un home que ningú sabia com es deia. Tothom era feliç!
El segon dia va fer molt vent. Al poble tot continuava igual. Però els grans no van deixar jugar els nens a la plaça, perquè tenien por que es constipessin.
El tercer dia va ploure. Els grans no van deixar jugar els nens a la plaça perquè s’haurien mullat.
El quart dia va fer més fred. La pluja es va convertir en neu. Va nevar tant que ningú va poder sortir de casa. Els nens ja n’estaven ben avorrits!
L’endemà, el cinquè dia, va tornar a sortir el sol. Els nens volien jugar amb la neu, però els grans no els van deixar perquè aquell dia començaven l’escola.
- Ja jugareu després. -els hi van dir.
Però quan van sortir de l’escola, un sol enlluernador havia fos tota la neu. Els nens se’n van anar a casa molt tristos, havien perdut les ganes de jugar. Des d’aquell dia no es va sentir cap més riure. Si algú reia, la rialla no sortia de casa i no s’encomanava a la gent. La tristesa es va escampar per tot el poble. Els grans van decidir fer una reunió.
- Ja no sé què fer! -va dir una àvia- El meu nét no té ganes ni de riure ni de jugar! I això em posa molt trista!
- Jo també ho estic! Fins i tot he perdut les ganes de treballar! -va dir el fuster.
- Això és culpa del temps! No sé mai quin dia farà! No puc estendre la roba! -va cridar el bugader.
- Jo no puc sortir a la mar! -va queixar-se el pescador- Les onades són tan grans que em marejo!
- Amb aquest temps no creixeran les verdures! -va protestar el pagès.
- Així no es pot viure! Els nens han de tornar a riure! -va dir l’home que ningú sabia com es deia- Algú ha d’anar a parlar amb els déus!
- Que hi vagi el carter! -va dir el pescador- Els déus viuen molt lluny i ell està acostumat a caminar.
- Té la grip! -va dir la dona del carter- Té molta febre i no es por aixecar del llit!
- Que hi vagi qui hagi tingut la idea! -va dir el pagès.
- Això mateix! -va dir l’àvia- No treballa i es passa el dia endevinant quin temps farà l’endemà! Segur que els déus s’han empipat amb ell!
(Segueix)
|
| |
|
Contactes
Registra´t
