| |
La bona taula 1
 dijous 29/maig/2008 - 12:52  2810  6
Hola estimats i estimades,
Davant aquesta cuina "tecnoemocional" que ens envaeix (i que ara està a l'ull de l'uracà amb les declaracions i el nou llibre d'en Santi Santamaria, que jo subscric en termes absoluts), passo a descobrir-hos una de les meves grans passions (de fet, ja hi és al meu perfil): cuinar i menjar com Déu mana, sense aditius fashion ni desestructuracions de truites amb patates. La teca, com més natural millor.
Enceto una secció de cuina en el meu bloc, amb receptes meves (aquesta primera ho és, basada en un plat tradicional de la cuina andalusa ... que té uns potatges que hi canten els àngels!) i d'altres que vaig col·leccionant de tot el que pesco a internet i altres herbes. I les que m'expliquen cuineres que en saben un munt, de cuinar. Una cada setmana, vale?
Aquí va la primera (per obrir boca, quan explico una recepta primer sempre hi poso una mica de filosofia)
Cigrons amb bledes
L’exquisidesa gastronòmica no necessàriament ha d’anar lligada a ingredients cars i excepcionals. Personalment, sempre he defensat que la capacitat de treure un bon rendiment a la simplicitat és una virtut imprescindible per a les persones que de la cuina en fan la seva professió ... o la seva afició. La recepta d’avui n’és un bon exemple: un potatge fet amb ingredients senzills i molt econòmics: cigrons, bledes, ous, cebes, alls i tomàquets. El resultat final és una fusió de sabors senzillament excepcional. Això sí, cal dedicar-hi temps per fer-lo. A la cuina, generalment és més important dedicar el temps que requereix la bona realització d’un plat que el valor monetari dels seus ingredient.
Els cigrons amb bledes és un plat d’hivern completíssim, d’aquells que s’agraeixen quan fa fred i que retornarà a la cuina l’aroma dels cigrons, perquè cal que els coguem nosaltres. Si no és així, no hi ha plat. Ben mirat, potser serà aquesta una bona manera d’adonar-nos-en de que els menjars ja preparats, tot i ser molt útils com a recurs en un moment donat no són en absolut imprescindibles. Les olles a pressió han convertit la cocció dels llegums –i de moltes més coses– en quelcom senzill i d’èxit assegurat. Ah!, i sobre tot les mongetes i els cigrons, si es congelen, quan es tornen a fer servir mantenen tot el sabor, l’aroma i la textura que tenien recent bullits, sobre tot si es congelen amb el suc de la cocció. Si sobra suc, també es pot congelar i fer-lo servir, en el cas dels cigrons, per aromatitzar l’escudella, i de les mongetes, per espesseir i donar sabor a l’escudella barrejada.
Ingredients
1 kg de cigrons, 1 manat de bledes, 3 cebes grosses, 5 tomàquets grossos, 5 alls, 3 ous, aigua mineral, 1 tros de pernil (opcional).
Estri recomanat
Una olla a pressió d’uns 5 l de capacitat (ens servirà per moltíssimes coses i ens permetrà cuinar d’una manera més fàcil, més ràpida i igual de saborosa).
Elaboració
Posar els cigrons en remull tota la nit en un recipient que permeti cobrir-los amb un volum d’aigua dos o tres dits per damunt del nivell dels llegums secs.
L’endemà al matí es posen en una olla, millor si és a pressió, amb l’aigua que encara quedi en el recipient del remull. S’hi afegeix més aigua, tres o quatre dits per damunt del nivell dels cigrons, i s’hi posa una ceba amb un tall al mig, dos tomàquets (també amb un tall al mig), els alls pelats i, si es vol donar més substància al caldo dels cigrons, 1 tros de pernil que sigui magre. Es tapa i, si es tracta d’una olla a pressió, es posa a foc fort fins que comenci a sortir vapor per la vàlvula. En aquest moment és posa el foc al mínim imprescindible perquè el vapor segueixi sortint de manera regular. Cal tenir cura de que el foc no sigui excessiu, perquè podria reduir l’aigua massa ràpidament i cremar els cigrons. Han de coure una hora i quart. Si es tracta d’una olla convencional, el temps de cocció haurà de ser, com a mínim, d’una hora i mitja. Es tasten els cigrons i, si encara no estan prou cuits, s’allarga el temps de cocció. El llegum ha de quedar més aviat tou.
Mentre els cigrons s’estan coent, es bullen els ous 10 minuts (per fer ous durs), es fa un bon sofregit amb la resta de cebes i tomàquets i es tallen a trossos petits les parts verdes de les fulles de les bledes (els tronxos els podem fer servir per fer escudella). Els ous durs es tallen per la meitat. Les clares es piquen ben menudes i les gemes es reserven en un bol.
Un cop cuits els cigrons es retira el tros de pernil. Les cebes, els tomaques (s’ha d’eliminar la pell) i els alls de la cocció és trinxen amb un passapurés i es tornen a afegir a l’olla. S’hi posen també les fulles de bleda tallades i el sofregit i es deixa coure a foc molt lent durant uns 20 minuts. Quant en faltin 10 aproximadament per acabar la cocció del plat, s’hi tiren les clares trinxades, es deixaten amb una mica de caldo les gemes i també s’hi afegeixen. I ja està!
Quant a la sal, cal tirar-la, i amb cura, en la darrera fase de la cocció. Per dues raons: els llegums s’han de salar sempre al final perquè no s’endureixin i, si hi hem posat pernil, ja donarà un sabor important. Solament caldrà rectificar-lo.
Aquest plat, tot i ser molt senzill, és entretingut. Si no sou molta colla, en sobrarà i el podreu congelar i tornar-ne a gaudir un altre dia sense tanta feina i amb el mateix plaer que recent fet.
Bon profit!
|
| |
rosalia45 |
Me GUSTA EL PLATO
Thursday, May 29th 2008, 1:21 PM
hola, e leido tu rceta y en cuanto pueda lo pienso hacer, no como carne y siendo todo con verduras lo probaré,me gusta mucho el estilo que tienes de explicarlo parece que es fácil de hacer y yo que apenas se cocinar..probaré, últimamente estado haciendo al vapor, y tengo la costumbre de comerlo todo sin sal, lo contrario que a mis padres que si no le pongo sal no hay forma de que lo coman; me conecto poco, pero voy a mirar cada semana tu recetay a realizarla en cuanto pueda; como no se dónde responderte a tu comentario de la foto aprovecho y lo hago aqui, en cuanto me entere de lo que tengo que hacer para poner una foto lo intentaré, asta la próxima.
|
 |
|
Contactes
Registra´t
