| |
CRÒNICA D´UN ASSASSÍ EN SÈRIE
 dimarts 15/novembre/2011 - 07:04  1412  1
Tan esplèndida com trista brilla per si sola aquesta obra mestra del cinema sud-coreà i una forta bufetada a un públic occidental que aleshores estava avesat a consumir productes de la mateixa índole enmarcats només a Europa i als Estats Units. “Memoirs of Murder” sorgeix com un dels puntals que han rellançat al mercat els darrers anys el panorama fílmic asiàtic aleshores relegat a cineastes més purs i poètics com el xinesos Zhang Yimou (Ju-Dou; Keep Cool) o Wong Kar-Wai (In the Mood for Love; 2046).
No sóc un devot d’Àsia i els seus films. És un terreny pantanós. Però val la pena que et cobreixi de genolls en amunt perquè, desde l’altre extrem del món, cada autor té el seu modé de veure o expresar els sentiments dels protagonistes vers a un argument. Un altre exemple, de Corea del Sud i del mateix autor, em vé amb la cinta fantástica “The Host” (2006); al voltant d’un monstre antidiluvià que viu sota el clavegueram de Seul. Amb avançats recursos tècnics, amb ajuda dels EEUU tot s’ha de dir, el film de Bong Joon-ho fou tot un èxit a la taquilla tot i que no se li pot perdonar decaure en els paràmetres del gènere partint d’ una tòpica sinopsi a fi de transmetre fascinació o esfereïment a l’espectador. Però la manera d’enfocar la vida d’una familia assetjats pel pànic que els aporta tan horrorosa criatura, es tan digne de preuar gràcies a l’esforç dels seus intèrprets que treuen el cap de manera digna.
Malgrat que “The Host” és un film de capa caiguda (un intent de vendre’s als cercels comercials), Bong Joon-ho ja va deixar el seu segell com a director en la seva òpera prima “Flandersui gae” (2000), traduït vindria ser la dita castellana. “Perro ladrador, poco mordedor” una comèdia negra al voltant d’un home que no pots soportar els lladrucs constants del gos dels veins. Però és, i amb justicia, “Crònica d’un Assassí en Sèrie”, el seu segon treball, la cinta que li reporta fama internacional, començant per la Concha de Plata que li van otorgar al millor director al Donostia Zinemaldia.
A mitjans dels anys vuitanta, durant la repressió dictatorial que va viure el país, comencen a aparèixer en una regió rural els cadàvers de noies joves, violades i posteriorment estrangulades amb la seva roba interior. La policía de la zona, sense escrúpols, comencen a interrogar als qui podrien considerar principals sospitosos: un retrassat mental que estava enamorat d’una de les víctimes, un pare de familia pervertit i el jove oficinista d’una fàbrica. Els mètodes de l’agent de la policía Park Doo-man xoquen amb els de’n Seo Tae-yoon un detectiu de ciutat que intenta investigar pel seu compte i que posa en dubte els brutals interrogatoris que es fan als calabossos a fi que els captius sospitosos confessin. De l’assassí només saben que segueix un patró: les víctimes son noies joves, comet els seus crims durant les nits de pluja i durant l’emisió radiofónica d’una cançó que porta com a títol “Carta Trista”.
Ens trobem davant una declaració d’intencions d’una societat entregada a la sinceritat, disposada a corretgir els errors humans. D’un país que no disposava de prou recursos abans dels Jocs Olímpics del 1988. Una mirada enrera tan grisa amb uns personatges incapaços de mirar-se el melic després de ser partíceps d’una contracrònica de la crónica negra.
No puc evitar referències a la llunyana producció hispano-suïssa “El Cebo” (1958) de Ladislao Vadja, així com també el seu “remake” nord-americà “El Jurament” (1999), orquestrat per Sean Penn o les fascinants “Mystic River (2003) de Clint Easwood i “Zodiac” (2007) de David Fincher.
Títol Original: Salinui Chueok (Memoirs of Murder)
Direcció: Bong Joon-ho
Fotografia: Hyeong-gyu Kim
Música: Taroh Iwashiro
Intèrprets: Song Kang-Ho, Kim Sam-Kyung, Kim Roe-Ha, Song Jae-Ho, Byun Hee-Bong, Koh Seo-Hee, Park No-Sik, Park Hae-Il, Jong-Ryol Choi, Jeon Mi-Seon
Nacionalitat: Corea del Sud
Durada: 130 minuts (Color)
Gènere: Thriller
Any: 2003
Enllaç: www.youtube.com
www.youtube.com
|
| |
|
Contactes
Registra´t
