| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de gin
|
|
| |
VERBS CADUCS i VERBS PERENNES: “Estar Bo / Ser Guapo”
 diumenge 1/juny/2008 - 07:50  1602  2
Per què de certs guapos (Gent jove, models...) diuen que “ESTAN bons” o “ESTAN bones”? I en canvi dels considerats lletjos diuen “ÉS lleig/lletja”?
Doncs crec que perquè el verb ESTAR és caduc. I si ja és així de mena, en aquest cas tenim com agreujants el temps i la gravetat!
En canvi, el verb SER l’hem fet perenne. Perquè quan l’utilitzem ens pensem que serà per a tota la vida. (SER el què vulguem, ho serem cada dia. Però mai ho serem per sempre.)
Així doncs, més o menys tothom passa per la primera fase d’ESTAR bo/bona. Exceptuant els que la societat considera que SÓN lletjos. Lletjos per comparació amb els models actuals, o amb els que ens han posat de mostra al nostre cervellet la T.V., els anuncis, etc. Perquè si tothom fos igual ja no caldria posar absurds adjectius.
Qui ha tingut la “sort” d’estar a la primera fase, mentre es van fent grans van entrant d’en mica en mica a la segona fase que és SER guapo/a. Sigui perquè s’han conservat bé, perquè son guapos/es “només” de cara (el cos queda fora dels models establerts), o perquè han adquirit una personalitat que els fa atractius (una atracció, sexual o no, que no té res a veure amb la bellesa imposada).
Ja ho sabeu. Tothom pot ser... No. TOTHOM ÉS GUAPO/A. I si us trobeu a gent que considera que quedeu, queden, o quedem fora d’aquest registre, penseu (i contesteu) que teniu, tenen, o tenim tot el temps del món per acostumar-nos-hi. I els que se’n mofen, ja s’ho trobaran! Tindran menys temps per assimilar la seva pèrdua de categoria o el perdran per a conservar-la de manera artificial.
I, abans d’acabar: Perquè diem “Treintañeros/as” i “Cuarentones/as”?!?
Aquesta dèria per l’edat és com el masclisme (el racisme...), està massa imposat fins i tot a la llengua o els acudits com per a solucionar-ho d’un dia per l’altre! (Les expressions d’entusiasme solen ser masculines i les de rebuig, femenines!)
Proposo a partir d’ara autodenominar-nos “Trentones/as” i “Cuarentañeros/as”!
Salut i Peles!
Toni.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Lauren |
I els de "sin cuenta"?
Monday, June 2nd 2008, 1:50 AM
Molt interessant la reflexió, Gin!
A casa, vull dir, entre els meus germans i germanes, ja en som quatre que passem dels cinquanta. Un meu germà, bromejant, deia que som ja "sin cuenta " o "sin cuentons ", jugant amb el castellà, és clar, i que els puristes m'ho perdonin... O sigui que els anys ja no els comptem. I això que ens mantenim tots prou bé... Què proposes pel nostre cas? Ja saps la meva constatació, que ens anem fent nvisibles...
Una abraçada i bon dia!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
