| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de jazzman
|
|
| |
Brad Mehldau i Joshua Redman
 dilluns 28/novembre/2011 - 08:30  1967  6
Vaia parell de cracks els que vaig anar a veure ahir dimarts nit al teatre Coliseum de Barcelona.
Vaia tela...
Vaia vergonya, que venen dos tios de primera linia del top 100 del jazz de tots els temps i no omplen un teatre que la Rosa d'Ehpanya (conyo ya y olé) i el Bisbal de los cohone ja haurien reventat.
Com a descripció, interpretació de peces d'estandards de jazz de tota la vida i composicions pròpies de Mehldau.
Joshua Redman, fent gala de la seva simbiosi perfecta amb el saxo tenor i soprano... sabeu allò que diuen, l'instrument és una prolongació del músic? en aquest cas jo ho veia al revés: l'instrument, i la prolongació el sr Redman. Ho haurieu d'haver vist, com es movia.. mentre el saxo romania pràcticament immòbil, sonant subtilment, desprenent notes sense pudor. Una bèstia.
I per mi, més bèstia encara Brad Mehldau, un senyor amb una edat de bolquers (1970) i amb una categoria que ja l'ha dut tocar amb Kenny Barron (un dinosaure del bebop, si si, d'aquells autèntics) a duo. Tot un referent actual. De fet, l'únic que jo sàpiga capaç de fer dos discursos diferents al mateix temps, un a cada mà. Tanques els ulls i ja no saps què toca amb quina ma. A ell li és igual. com que té dos cervells.. ;)
Peces irrepetibles, moments increïbles, memorables solos executats de forma única... sublim... i els tios se'n van com han vingut.. sense despentinar-se, sabent que venen sobrats de categoria sense anar d'estrelles.. simplement venen a fer-te un servei, a fer el seu treball i sobretot, amb humilitat, respecte, concentració i molt comunicatius amb el públic.
i la pregunta que torno a fer: algú em pot dir pq els seients que tenia darrere eren buits?
Al final, un bloc que pretén ser una mini-crònica d'un moment musical increïble esdevindrà una crítica ferotge a la crisi cultural que vivim...
Com aquella vegada que vaig anar a un bar conegut a Sabadell, tocava el gran trompetista terrassenc Josep Maria Farràs i només hi havia quatre persones de públic.
en fi...
Deleiteu-vos amb els que són uns autèntics referents del jazz actual: Redman-Mehldau.
www.youtube.com
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
javinc |
mhe perdut
Tuesday, November 29th 2011, 8:44 AM
estaba lleginte i se mha borrat la vista,,quanta incultura q tinc musical,,,,,no se qui son,,,i crec q he daprofundir aquests temes i entrar mes a xatet musical,,q falta em fa,,,,,aveure si em poses a nivell,,uf uf uf
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
