Article del bloc de Yeliel

Els papalagi no tenen temps

divendres 6/juny/2008 - 08:51 2531 4

...
Mai no he estat capaç de comprendre això, però crec q deu ser una malaltia. Lamentacions comunes als papalagi són:"el temps s'esvaeix com el fum!", o, "el temps corre!", i "dona'm una mica de temps!". He dit q és probablement alguna mena de malaltia ; pq quan el papalagi sent desitjos de fer alguna cosa, quan per exemple, el seu cor desitja anar caminant sota el sol, o navegar en un bot pel riu, o fer l'amor a la seva amiga, usualment es priva de la seva pròpia felicitat en ser incapaç de trobar el moment. Esmentarà milers de coses q s'emporten el seu temps. Malhumorat i bramant suporta una feina q no té ganes de fer, q no li dóna cap plaer, i a la qual ningú no l'obliga sinó ell mateix. I quan de sobte descobreix q de veritat t temps, els papalagi es donen temps entre ells i cap regal no és més preuat q aquest, aleshores es troba q no sap q fer amb aquest temps en particular, o q està massa cansat del seu treball sense alegria. I sempre està disposat a fer aquelles coses demà, pq avui no té temps.
Hi ha papalagi q diuen q mai no tenen temps. Caminen esmaperduts i a qulsevol lloc on van provoquen desastres, pq han perdut el seu temps. Estar posseït és una terrible malaltia q la medicina d l'home no pot guarir i q contagia molts altres i els torna profundament infeliços.
Pq els papalagi sempre estan espantats de perdre el seu temps, no únicament els homes, sinó tb les dones i fins i tot els nens petits; tots saben exactament quants cops el sol i la lluna s'han aixecat des del dia q van veure la llum per primera vegada. Sí; té un paper tan important a les seves vides, q ho celebren a intervals regulars, amb flors i festes. Molt sovint he observat q la gent sentia q havia d'avergonyir-se per mi pq em demanaven l'edat i jo començava a riure i no la sabia. "Però tu has d saber la teva pròpia edat.". Aleshores guardava silenci i pensava: és millor per a mi no saber-la.
"Quants anys tens?", vol dir quantes llunes has viscut. Examinar i comptar d'aquesta forma és ple de perills, pq així s'ha descobert quantes llunes sol viure la gent. Aleshores tota aquesta gent ho guarda a la ment, i quan han passat una gran quantitat de llunes diuen: "ara he de morir aviat". Aleshores es tornen silenciosos i tristos i en efecte moren després d'un curt període.
A Europa hi ha vertaderament poca gent q tingui temps.Pot ser q ningú. Aquesta és la raó per la qual la gent corre per la vida com una pedra lllançada.
Una vegada vaig veure un papalagi q tenia temps i mai no se'n lamentava. Però aquest home era pobre, brut i menyspreat. La gent caminava al seu voltant deixant un gran cercle i ningú no li feia cas. No vaig entendre allò, pq el seu pas era lent i segur, i els seus ulls eren tranquils i amistosos. Quan li vaig preguntar q havia passat mogué el cap i digué tristament: "Mai no he estat capaç d'usar bé el meu temps, per això ara sóc pobre i un totxo menyspreat". Aquell home tenia temps però no era feliç.
Crec q el temps els llisca d les mans com una serp esmunyint-se d'una mà humida, només pq sempre tracten d'aferrar-s'hi. No deixarà q el temps vingui a ell sinó q hi correrà al darrere amb les mans esteses. No deixarà malbaratar el temps jaient al sol. Sempre volen mantenir-lo als braços, donar-li i dedicar-li cançons i històries. Però el temps és tranquil·litat i pau amorosa, estimar, descansar i jeure impassible en una estora. Els papalagi no han entès el temps, i així l'han matat amb les seves bestieses.

Comentaris sobre aquest article

Escriu el teu comentari per aquest article

Patrocinadors

Més articles

Vols llegir més articles escrits per Yeliel? Aquí son els últims articles.

Cerca al meu bloc

Articles antics