| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de tati77
|
|
| |
Philip Pullman
 diumenge 22/gener/2012 - 06:38  1392  6
El gènere fantàstic és un dels que més m'agraden a l'hora de triar un llibre ja que sovint barregen elements històrics, mitològics i del folklore de tot el món amb la imaginació de l'autor. A la tertúlia del passat dijous vam estar parlant de varis llibres i autors fantàstics i vaig quedar amb l'Ellesmera que li passaria uns quants títols que a mi m'agraden molt. Aprofito per fer-ho en format bloc per si a algú més també li pot interessar.
En Philip Pullman és un autor anglès que fa molts anys que es mou en aquest gènere. Us recomano especialment la seva trilogia “La materia oscura” que està formada pels títols “Luces del norte”, “La daga” i “El catalejo lacado” (no se si s'han traduït al català, jo els tinc en castellà). De fet el títol de la trilogia és posterior al primer i al segon llibre. Quan es va posar de moda el fenomen Harry Potter (que són dels millors llibres que he llegit!) van treure una edició especial on hi anaven els tres llibres en una capsa i es van inventar el nom del pack.
De la trilogia, per a mi el millor títol és el primer, “Luces del norte”. Amb un llenguatge molt refinat i ric ens situa en un món molt semblant al nostre tot i que amb algunes diferències notables. Per exemple allà cada persona té el seu daimonion. Aquest ve a ser com una part de la consciència o de l'ànima de cada persona però que és material, pren la forma d'un animal, i sempre l'acompanya. Separar-se d'un daimonion provoca un mal físic horrible (de fet ve a ser impossible) i el tabú més gran és que un humà toqui el daimonion d'un altre.
El daimonion d'un nen té la qualitat d'anar variant lliurement de forma i no és fins a la pubertat que adopta una forma definitiva. Aquesta dependrà de com es defineixi el caràcter del seu humà. Per exemple el d'una persona servil segurament adoptarà la forma d'un gos, el d'una persona atrevida la d'una animal salvatge i així successivament.
Al mig d'aquest món trobem a el “Magisterio”, que seria l'equivalent de l'església, que ha iniciat un projecte per estudiar per què els daimonions deixen de canviar de forma quan acaba la infantesa (perden aquesta innocència que els feia lliures) i si això té alguna cosa a veure amb el pecat... També trobem a Lord Asriel, que vol estudiar els camps energètics de les aurores boreals, a la Lyra, una nena òrfena i força indomable que viu a Oxford enmig dels adults de la universitat,... i de cop comencen a desaparèixer nens...
La història continua als següents volums i la trama està molt ben aconseguida. El que trobo una mica més fluix és el tercer ja que apareixen uns personatges que, pel meu gust, no acaben de lligar amb els dos llibres anteriors.
De fet van arribar a fer la pel·lícula del primer llibre (tot canviant-li el títol per “la brújula dorada”). Si te l'havies llegit, l'argument es seguia bé i podies passar una estona entretinguda. Però es perdia bona part de l'essència de l'obra (com és habitual que passi a les adaptacions) i el projecte es va parar. Us poso el tràiler però insisteixo que el llibre és molt més que el que hi surt:
www.youtube.com
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Dorian |
I amb el teu permis...
Sunday, January 22nd 2012, 7:01 AM
....poso a la llista dos autors molt bons:
Roger Joseph Zelazny, conegut sobretot per la serie literaria "The Chronicles of Amber", ha sigut guanyador dels premis Nebula (tres cops) i els Hugo (sis cops).
Entrada a la wikipedia d'en Zelazny: http://en.wikipedia.org/wiki/Roger_Zelazny
Mary Florence Elinor Stewart, autora d'una de la millor literatura artúrica fins al moment, que destaca sobretot pel que es coneix per la Trologia de Merlin, formada pels titols: The Crystal Cave , The Hollow Hills, The Last Enchantment. Recomano la seva lectura en original.
George R. R. Martin, destaca sobretot per la seva obra "A Song of Ice and Fire", iniciada amb el títol "Game of Thrones". Es tracta de fantaísa épica medieval amb personatges molt ben fets. Literatura de la bona, sens cap mena de dubte.
Ja no entro a tocars els classics, ja de tots conguts, com Tokien, Carroll, etc...
Salut!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
