| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de ignatxo
|
|
| |
ELS DESCENDENTS
 divendres 27/gener/2012 - 06:21  1708  7
Ja tenim la darrera sorpresa amarga que ens ha preparat el realitzador Alexander Payne (Election; a Propòsit d’Schimdt; Entre Copes…) en la cursa cap als Òscar que s’han deixat un buit important en no rellançar a les candidatures finalistes “Pa Negre” d’Agustí Villaronga. Prou esforç s’ha fet per intentar-ho però una altra vegada será.
Alexander Payne ha sabut guanyar-se el públic a base de mostrar-nos la cara amarga d’un estils de vida que, no sempre en la societat del benestar, segueixen un ritme coherent als plantejaments estereotipats per la societat. I sempre alternant tragedia i comèdia per elaborar una funció de rerafons agredolç. Un exemple clar ho demostra amb el seu segon treball i que el va fer famós; “Election” (1999) on dins les parets del típic institut nord-americà es desencadenava una carrera al poder que bé podria eixamplar-se en edificacions més grans com és, per exemple, la Casa Blanca. Amb “A Propòsit de Schmidt” (2002), tocava el tema de la Tercera Eda ton Jack Nicholson es veia incapaç d’afrontar la seva jubilació. Amb “Entre Copes” (2004) tractava el tema de les aparents amistats de tota la vida deshinibint als seus protagonistes (Paul Giamatti i Thomas Hayden Church) per una ruta enológica a la Vall de Napa.
Amb “Els descendents”, Payne aborda, com burxa, les arrels i els orígens que donen significat al valor de la Familia. I això és el què li falta en la seva recerca humana al protagonista, Matt King, interpretat per George Clooney que ens explica a l’inici del film que viure a Hawai no tot son flors i violes. Malgrat que ell és administrador com hereu dels pocs terrenys verge que queden a l’arxipelag del Pacífic. Quan Matt, que ha tingut una realció bastant distanciada amb la seva dona, se’l comunica que aquesta ha quedat en coma després d’un accdient practicant esquí aquàtic, decideix agafar la paella pel mànec, amb l’esperança de poder tornar a unir-se amb les seves filles Scottie (Amara Miller) i Alexandra (Shailene Woodley). La intromisió d’un suposat amant en la vida de la seva dona els farà emprendre una iniciativa en la seva petita ruta turística per l’illa, ja de pas, perquè en Matt ha de tancar la venda dels seus terrenys.
La pel.lícula es disputa 5 nominacions als Oscar en l’apartat de Millor Pel.lícula, Director (Alexander Payne), Actor principal (George Clooney), Millor Guió Adaptat (Nat Faxon, Jim Rash i Alexander Payne segons la novel.la de Kaui Hart Hemmings ) i Millor Muntatge (Ken Tent).
Títol Original: The Descendants
Direcció: Alexander Payne
Intèrprets: George Clooney, Shailene Woodley, Amara Miller, Nick Krause, Patricia Hastie, Matthew Lillard, Judy Greer, Beau Bridges I Robert Forster
Nacionalitat: Estats Units
Durada: 110 minuts (Color)
Gènere: Comèdia Dramàtica
Any: 2011
Estrena: 20/01/2012
Enllaç: www.youtube.com
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Krasis |
estic amb l'Altmaresm,
Friday, January 27th 2012, 11:58 AM
tampoc em va entusiasmar a mi. M'esperava molt més la veritat. L'argument ja l'havia vist treballat en altres pel·lícules i no trobo que en aquesta ho hagin fet millor, el doblatge se'm va fer estrany (sobretot la veu de la filla), l'actuació de l'actor principal ni fu ni fa. Jo no la recomanaria per anar-la a veure al cine perquè us semblarà que us han pres els diners, però vaja, és la meva opinió només. Amb això no vull dir que sigui dolenta eh, a veure, és passable i entretinguda però ja està, no té més. No he llegit la novel·la i per tant no sé si han adaptat bé el guió i si és mereix aquest oscar però la resta crec que no se'ls mereixen...
Té situacions que pel meu gust són bastant irreals (que ara no diré per no fer spoiler). Crec que és una pel·li bastant monòtoma i senzilla. En un parell de moments gairebé em fan emocionar i caure alguna llàgrima però al final no jeje i mira que jo sóc de llàgrima fàcil eh.
|
|
Altmaresm |
fluixeta....
Friday, January 27th 2012, 11:05 AM
Malgrat tot el rebombori, i malgrat l'estil de pelicula possiblement guanyadora del Oscar d'aquest any, 2012, penso que es fluixeta en lineas general, i no tant sols jo, tota la gent que tenia al meu voltant realment els comentaris i la cara que feian no era d'al.legria de haber vist un excel.lent pelicula. La direcció sense comentaris, mal montada, fluixa de fotografia i el paper principal, mes encara.
Realment no es una pelicula per recomenar, clar que sobre gustos no n'hi ha res escrit i a lo millor us agradara, una recomenació aneu sols, perque la persona que us acompanyi fara cara de circunstancies.
Salutacions i gaudiu del cine sobretot.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
