| |
*
 dissabte 3/març/2012 - 08:37  797  0
Potser ens haurÃem de preocupar.
Permetem que totes les coses que haurÃem d'haver resolt no les hem resolt encara.
Poc a poc se'ns ha anat acumulant la feina i tot està per fer. I les promeses, sobretot les que mai ens vam dir, de tant secretes, de tant callades, encara s’han de complir, si és que s’han de complir algun dia. Que mai hem plantat cara els nostres somnis, però tampoc als problemes que arrosseguem de fa temps. Què volem ser, què volem dir, qui volem ser?
Si ho tenim clar com ho haurÃem de fer? Amb qui podrÃem comptar? Comptes amb mi? Compto amb tu? SÃ… potser ens haurÃem de preocupar...
De fet, jo em preocupo i de vegades tinc por. Però, de sobte, com qui no vol la cosa, d'un dia per l’altre me n'oblido. I a la llarga... què vols que et digui? Al final de tot no sé com ni grà cies a què, ni per quin extrany mecanisme, tot aquesta angoixa, tota aquesta por que sento, em tranquil·litza, no sé com però em tranquil·litza, estic tranquil, tranquil.
-Mishima.
Neix el món dintre l'ull.
|
Contactes
Registra´t
