| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de tati77
|
|
| |
Iaies en acció!
 dissabte 17/març/2012 - 07:13  1531  11
L'altre dia vaig anar a un concert d'una orquestra de cambra convidada per una bona amiga que és violoncel·lista de la mateixa. Com a al·licient es dóna el cas de que el repertori que programen sempre és original i la qualitat de les interpretacions molt bona. Fins aquà tot ben normal.
El que em passa és que des de fa un cert temps aquest tipus d'actes em fan preguntar-me un seguit de qüestions, però primer caldria posar-se en situació... Imagineu-vos un teatre una mica antic on, entre els pocs concerts que programen, destaquen els de sarsuela... vaja, que la mitjana d'edat de la sala em feia sentir molt jove! Alhora, la quantitat de públic era molt reduïda, devÃem ser unes 40 persones aproximadament.
I he de dir que es notava que principalment les iaies es sentien totalment en el seu element. Us reprodueixo un fragment d'una de les converses que vaig sentir:
- iaia 1: pobres, em sap greu per ells, hi ha tant poc públic.. vols dir que cobraran?
- iaia 2: a ells els hi és ben igual que no hi hagi públic! I tant que cobraran!!!
Evidentment es referien als músics.
Després hi ha el tema dels caramels: com és que als concerts de música clà ssica (on tossir sembla que sigui un pecat) hi ha persones que porten els caramels amb embolcalls d'aquells que quan els intentes obrir no paren de fer soroll?? I els van obrint poquet a poquet perquè no es noti gaire pel que et passes 30 segons sentint el crec, crec, crec de la cel·lofana cruixint!
Ara, l'escena genial va ser quan a la iaia 2 li va entrar tos. Una altra iaia que estava al meu costat amb tota la bona voluntat del món va passar a la fila del davant (on estaven les iaies 1 i 2 juntament amb un iaio assegut entre elles) una capseta de plà stic amb anisets o similars (una iaia amb recursos!!!). Li passa la capseta a la iaia 1, aquesta al iaio i aquest, perquè la iaia 2 es doni compte del nou recurs, va i comença a sacsejar-la com si una maraca fos davant de la cara de la iaia 2!!! Impressionant!!! ^^
Com a últim tema hi ha el problema dels aplaudiments. Quan aplaudir? I, com va comentar una altra iaia (la 1, la 2, la dels anissets... no estic segura), com es poden comptar els moviments de cada obra si no estan escrits al programa??? La dificultat del cas va fer que en un moment donat el públic comencés a aplaudir quan no tocava i el director de la orquestra els hi digués molt fluixet vocalitzant molt "encara no", el que va provocar que la sala quedés en el silenci més absolut (a part del tema dels caramels) fins al final de l'obra! De debò, en aquest tema crec que caldria passar-se a la banda dels músics de jazz. Si ens encanta com un músic toca un solo o un moviment d'una obra doncs aplaudir de gust i fins i tot fer uns quants xiulets, que bé que s'ho han guanyat!
XD
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
