| |
Bon dia i gràcies
 diumenge 15/juny/2008 - 03:15  1601  2
Gràcies pel vostre suport. Ahir em va faltar una molt poc per assolir l'objectiu del dia. Tot i això, no estic descontenta. He aconseguir posar-me a la feina i amb ganes, que feia dies que em costava.
Avui el meu bon dia és una de les feines que vaig fer ahir. Estic escribint un article sobre cada parc de Barcelona. Aquest és un de la collita d'ahir. Espero que us agradi i que us vinguin ganes d'anar-lo a visitar. És, sezillament, preció. Al meu album hi posaré un parell de fotografies.
I ara, el parc. Que tingueu un bon dia.
Jardins de Can Sentmenat
Situats en el vessant de mar de la serra de Collserola, els Jardins de Can Sentmenat són un dels pocs testimonis que resten a Barcelona dels jardins senyorívols que va crear l’aristocràcia catalana a finals del segle XIX. D’exquisida factura, són un espai d’obligada visita pels amants dels jardins clàssics.
De caràcter romàntic i afrancesat, els Jardins de Can Sentmenat posseeix un valor testimonial innegable, ja que han mantingut l’estructura i la tipologia originaries. Això suposa un important element viu d’informació sobre el jardí català de la època.
Davant l’imposant edifici que fou residència dels marquesos de Sentmenat, hi ha una gran terrassa d’accés que esdevé, al mateix temps, un petit passeig que s’estén entre els dos extrems del jardí. Està ornamentat amb sis escultures femenines de tamany natural que s’aixequen sota les amples capçades d’arbres de gran port.
A banda i banda de l’edifici, els murs de tancament estan coberts d’enfiladisses i, arreu de la terrassa es poden contemplar vistes molt boniques de Barcelona i de la serra de Collserola que, juntament amb el cel, esdevenen un excepcional teló de fons dels jardins.
Els parterres de broderie
Més enllà de la terrassa ni ha grans praderies de gespa on llueixen altíssimes palmeres i alguns arbres esparsos, també de gran tamany. La peça central d’aquesta part del jardí està formada per un petit estany circular al voltant del qual hi ha vuit parterres de broderie delicadament retallats amb boles de boix al centre. Bancs de fusta permeten seure en el camí circular que envolta aquest conjunt d’exquisida simetria, presidit per quatre esveltes washingtònies centenàries.
El jardí domèstic i el bosc
Al darrera de l’antiga mansió dels Sentmenat, dues terrasses situades a banda i banda de l’edifici acullen l’antic jardí domèstic i el que fou hort pel consum familiar i la plantació de flor tallada. Hi resta el traçat d’un espai de transició, amb una cascada i un estany de pedra que precedeix la zona de bocs, de gairebé 9 hectàrees i que s’enfila Collserola a munt. Abans d’endinsar-s’hi, un canal d’aigua procedent d’una mina marca la frontera entre la humanització del jardí i la naturalitat del bosc mediterrani.
Vegetació
En aquesta jardins la vegetació és exuberant, amb moltíssims arbres i palmeres centenaris. Al darrera de les sis figures que voregen l’extrem de l’esplanada hi ha enormes til•lers (Tilia X europaea) i grans acàcies (Robinia pseudoacacia). Pel seu tamany i la seva excepcionalitat, destaquen una Photinia glabra de 15 m de diàmetre de capçada i un saboner de la Xina (Koelreuteria paniculata). En l’extrem del jardí que dona a ponent sobresurt un gran cedre de l’Himàlaia (Cedrus deodara) així com xiprers de Lambert (Cupresus macrocarpa), teixos (Taxus baccata) i tuies (Thuja orientalis)
Quant a les palmeres, constitueixen una part molt important del jardí i li confereixen una forta personalitat. Hi ha palmeres de Canàries (Phoenix canariensis), palmeres datileres (Phoenix dactylifera), Livistona chinensis, margallons (Chamaerops humilis), margallons alts (Trachycarpus fortunei) i moltes washingtònies (Washingtonia robusta i Washingtonia filifera).
Pels mures s’enfilen la buguenvíl•lea (Bugainvillea sp.), la filferrera (Muehlenbeckia complexa), la parra verge (Parthenocissus quinquefolia), Doxantha unguis-cati i Tecomaria capensis.
En el bosc dominen els pins blancs (Pinus halepensis) i les alzines (Quercus ilex), amb un exemplar excepcional en el punt on els camí comença a endinsar-s’hi. Està just a sobre del canal d’aigua, i s’estima que va nàixer a finals de la dècada del 1870. Per les seves característiques forma part del Catàleg d’Arbres d’Interès Local de Barcelona. El sotabosc és ric en arboços (Arbutus unedo), galzerans (Ruscus aculeatus), artijols (Smilax aspera) i lligabosc (Lonicera implexa). Bosc endins trobem llentiscles (Pistacea lentiscus), estepes (Cistus albidus) i esparregueres de bosc (Aspargus acucifolius).
Art i arquitectura
Davant del que fou palau dels marquesos de Sentmenat, set figures femenines d'autor desconegut flanquegen el passeig que separa els jardins i l’edifici. Representen els símbols de les nissagues emparentades amb els Sentmenat: els Sarriera, els Sentmenat, els Ciutadilla, els Patiño, els Jordán de Urríes, els Osorio i els Despujol.
Quant a l’antiga residència dels marquesos, el 1779 el mestre d'obres Andreu Bosch va reconvertir la masia originària en una mansió senyorívola d’estil neogòtic. Durant el segle XIX s'hi van fer noves modificacions que la van convertir en el palau d'aspecte romàntic que és ara. També s'hi van incorporar elements decoratius dels segles XV i XVI, sobretot marcs escultòrics de portes i finestres, procedents d'altres propietats dels Sentmenat.
Entre les obres de millora realitzades un cop l’edifici va ser de propietat municipal, destaquen les gàrgoles de Sergi Aguilar a la façana i un mural d'Albert Ràfols Casamada, fundador de l'Escola Eina, a l'entrada.
Història
L’origen de la casa i els jardins és una masia de finals del segle XIV: el mas Teixidó, que va fer construir Guillem Teixidó després d'adquirir la finca a Berenguer Aymerich de Sarrià el 1325. Al començament del segle XVII va ser adquirida pels Sentmenat. Tenia una extensió aproximada de 10 hectàrees, amb jardí, horta i un gran bosc.
El 1960 els Sentmenat van llogar el palau al cònsol de França i el 1974 la van vendre al promotor immobiliari Núñez y Navarro. Les negociacions entre l'Ajuntament i la immobiliària per evitar la destrucció d'un patrimoni natural i arquitectònic tan notable es van prolongar fins al 1992, en que es va arribar a un acord de cessió. L'Ajuntament va cedir el palau, durant 35 anys a comptar a partir del 1994, a l'Escola Eina de disseny.
|
Contactes
Registra´t
