| |
A un pam virtual de distància
 dijous 19/abril/2012 - 08:51  1136  5
Ens vam posar d'acord els dos. Va ser ràpid. El mateix dia, a la mateixa hora. No ho vam dubtar. Vam anar al celler i vam comprar aquella ampolla de vi. La nostra. L'havíem pactat amb antelació. Un 'Chateau La Grange Du Bois' de Bergerac. Un negre francès, molt perfumat en nas, però sec i consistent en boca.
El teníem al davant. Vam obrir l'ampolla, i cadascú se'n va servir la seva copa. Jo vaig optar per la primera que tenia a mà. Una de clàssica, de les que es guardava a casa per les grans ocasions. Em va semblar que valia la pena. Era menuda, sí. Però amb un cristall treballat que magnificava l'escena, i que li donava un aire clàssic i romàntic, de principis del segle XX.
Ella va voler ser més ortodoxa, i va optar per una copa de vi 'com Déu mana'. D'aquelles amb una tija llarga, i forma de 'u'. Un cristall fi i brillant, que permetia remenar aquell suc diví. Era espectacular. El seu toc de canell deixava a entreveure que sabia de què es parlava: marejava el recipient amb energia, però subtilesa. Feia dansar el líquid per les parets de la copa com si fos un tirabol de la Patum: molt espectacular, però sempre al compàs.
La copa, el nivell, la quantitat de vi. Tot anava baixant al ritme que fluïa la conversa. Tot era inversament proporcional. L'alcohol a les venes, aplicat en petites dosis, feia que les paraules anessin sortint, cada vegada amb més facilitat. Fins al punt de dir les coses pel seu nom. El gran perill del vi...
Amb prou feines feia una setmana que ens coneixíem. Havia estat per casualitat. Recordo que ens vam creuar i jo li vaig cridar l'atenció, en un gest que m'hagués pogut costar un bon mastegot. Però que (em) va sortir bé. Ella va respondre, va escoltar-me, i des de llavors que ens mantenim en contacte per saber més coses, l'un de l'altre.
Li explico les meves penúries, ella les seves. Li comento com m'ha anat el dia, ella també. I llavors em replica amb alguna anècdota, i jo li'n explico una altra. O parlem de la vida, de les professions respectives, dels 'hobbies'. I aquí és on descobrim aquella passió mútua que ens acabarà unint: l'alcohol.
No. No pas aquell que serveix únicament per emborratxar-se. Sinó el que es fa servir per donar-se plaer. L'alcohol dels bons vins. El de les bones cerveses. El dels bons whiskys, dels excel·lents gintònics, dels còctels sublims. Als dos ens agrada, i així és com quedem per fer una copa, malgrat que estem a milers de quilòmetres de distància.
Però en un món 2.0, res no ens ho impedeix. Davant l'ordinador, ens coordinem. Busquem aquell producte, fermentat del raïm, que malgrat la distància puguem compartir. La mateixa ampolla. Ella, allà. Jo, aquí. L'anem a buscar al celler. Jo al d'aquí, ella al d'allà. L'obrim, i la servim.
I així és com tenim la nostra primera cita. Amb la webcam oberta, en la intimitat d'una habitació solitària. Però que amb la calidesa de saber que aquell(a) que hi ha a la pantalla del portàtil, no és algú(na) qualsevol.
Anem parlant. Anem xerrant. Anem intimant. I ens enamorem . Amb l'ajuda d'aquella droga dolça, mai innòcua, però que en petites dosis és imprescindible. Ho comentem tot, i més. Fins que ens toquem, ens despullem, ens besem. I fem l'amor, a un pam virtual de distància.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
