| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Xavier_
|
|
| |
BARÇA - R. MADRID
 diumenge 22/abril/2012 - 05:14  1370  6
Partit sentenciat abans de començar per l’error tècnic de posar dins l’equip titular a dos joves del planter com son Tello i Tyago.
La inclusió d’aquests dos joves inexperts i limitats dins el partit va provocar diverses carències a l’equip que van donar a contrari mes facilitat de la esperada a l’hora d’enfrontar-lo.
El real Madrid venia preparat per enfrontar-se a un gran Barça, i es va trobar que tenia al davant un equip, des coordinat al mig camp, sense banda esquerra, limitat, i amb dos jugadors en posicions clau que mancaven de la experiència i la qualitat que requereixen aquests tipus de partits.
La gestió dels joves pujats del planter dins de l’equip titular del Barça es una assignatura pendent del nostre tècnic que haurà de millorar en les següents temporades si no vol perdre mes títols per aquesta causa com ens ha passat enguany.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
tineitor |
'Tribuneru'
Sunday, April 22nd 2012, 6:04 AM
No saps pas com m'emprenya veure que en quatre anys d'èxits hi ha gent que no ha entès res, de res, de res. I menys després de venir del partit contra el Chelsea a Stamford Bridge.
Si alguna cosa necessitava aquest equip era jugadors que obrissin el camp. Que no es moguessin per dintre sinó que obliguessin la defensa del Madrid a estirar-se cap a les bandes, per així tenir opcions de trobar forats pel centre. I això no t'ho donen jugadors com Cesc (un mig amb tendència a anar cap al centre) ni Pedro (un extrem amb molta velocitat i tendència a nar cap al centre; amb amb poc desequil·libri a l'un contra un). Per ahir es necessitaven jugadors com Thiagp (escrit amb 'hi') i Tello. I per això van jugar.
L'equip no va poder guanyar, punt. Va faltar un punt d'intensitat. Una mica més de mala llet per acabar de concretar el domini en ocasions clares de gol. Però cal anar més enllà i mirar-se el futbol en prespectiva. No pot ser que en quatre anys no s'hagi après res, i que mantinguem la política resultadista (de merda) de sempre. El Barça va aconseguir acular el Madrid, va fer que es cagués a les calces i es tanqués al darrera. Després de quatre anys d'humiliacions futbolístiques, el dia que els blancs es van trobar amb un rival que no estava del tot fi, van optar per guardar el remat en comptes de sortir a caçar. I recordo (perquè veig que hi ha poca memòria) que els hi va estar a punt de sortir malament, fins i tot la tàctica garrepa.
En les derrotes és quan s'ha de veure si un equip és o no guanyador. S'ha perdut una Lliga que ja feia setmanes que teníem assumit que es perdria, i prou. Però dimarts hi ha Champions. El Barça continua essent el mateix. Que ahir els jugadors no van estar tan bé com sempre? D'acord. Que cal fer-ho millor per superar el Chelsea? D'acord. Però no m'identifico gens ni mica amb l'ambient derrotista que s'ha instal·lat en aquest xat.
Ara més que mai és quan l'afició ha de demostrar que ha après alguna cosa. Aquests jugadors continuen essent els mateixos. Continuen sabent jugar com els àngels. Mouen la pilota amb velocitat i seguretat, i atemoreixen el rival fins al punt que desitjaria jugar amb dos porters. Al vestidor no se li ha oblidat el futbol. A alguns aficionats, en canvi, sembla que sí que se li han oblidat tants i tants moments de plaer.
D'això, a casa meva, en diem ser un 'tribuneru'. I què voleu que us digui, penso que els pessimistes no tenen pa a l'ull. Hi tenen la fleca sencera.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
