| |
Metamorfosi
 dilluns 16/juny/2008 - 03:14  1101  2
Evolucionar o morir... una gran frase que recull una veritat molt poderosa.
Com podem viure i sobreviure en aquest món si no ens adaptem a tot allò que ens envolta? La resposta és senzilla, és impossible. Les circumstàncies de la vida ens fan plantejar constantment les nostres creences, la nostra manera de veure i sentir la realitat, la nostra manera de ser, d& #039& #059;estimar... I qui ho negui no farà sinó enganyar-se a sí mateix.
Després... hi ha gent, com un servidor, que d& #039& #059;aquesta realitat fa un dogma més enllà de la raó. Gent que l& #039& #059;han portat fins a tal punt que es plantegen tota la vida a cada instant, que creuen que han de canviar-ho tot constantment ja que sinó evolucionen, moriran. Tot és qüestió d& #039& #059;equilibri, però aquestes persones l& #039& #059;han perdut per mil històries de la vida... molts d& #039& #059;ells ja ni recorden quan van començar a canviar petites coses... i van acabar amb la necessitat de canviar fins i tot la gent i l& #039& #059;espai que els envoltava. És aquella gent que mai es manté en una feina estable, aquella gent que canvia sovint de ciutat, de parella, d& #039& #059;amics...
I després arriba un bon dia en que, alguns d& #039& #059;ells, s& #039& #059;aturen de cop i ,sense alè, busquen al seu voltant sense entendre del tot per que continuen canviant el món que els envolta quan, en realitat, el que han de canviar està al seu interior.
Ara que m& #039& #059;he aturat, ara que he fet una revisió del que ha estat la meva vida els darrers dos anys, comprovo amb un gran buit al cor que volia convertir-me en portador de somnis, il·lusions, alegria i un futur sòlid i, en canvi, m& #039& #059;he convertit en un portador de tristor. En algú que ha portat desolació a on abans hi havia un bosc preciós, tot verd i ple de vida... Avui em miro al mirall i veig totes aquestes coses que no han funcionat com se suposa ho havien de fer, miro tot allò que he canviat i el que encara queda. Avui, quan finalment he aconseguit fer aquest gran pas que 28 anys m& #039& #059;ha costat, quan per fi he entès que hi ha coses que haig de canviar però que hi ha d& #039& #059;altres que ja estan bé em pregunto... si encara hi sóc a temps de salvar aquest bosc.
|
| |
ventaigua |
Troba que trobaràs i la casa tombaràs
Tuesday, June 17th 2008, 5:03 AM
És bo anar canviant ajuda al creixement personal de la gent i a anat establint-se com a persona. Però és bo només per que un ho decideix no quan se ho autoimposa o li imposen.
Jo no crec que t& #039;hagis de sentir buit, sino, ple de experiències noves.
La majoria de gent tenim un problema, que sempre ens quedem amb les coses dolentes de la situació, hauria de ser al rebès, quedar-nos amb lo bo i aprendre de lo dolent i esborrar-ho desprès.
Ara tens temps per esbrinar els petits detalls que no has percebut! i això és molt important!!!!
Jo trobo que no estas buit, crec que tens molt que donar, moltes il·lusions per repartir, molts de somnis per compartir i molt de cor per regalar.
Un besito molt gran!!!
P.D: sembla que estigui subscrita al teu bloc. jajaj
|
 |
|
Contactes
Registra´t
