| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de B-612
|
|
| |
El Circ de les Mentides
 dimarts 26/juny/2012 - 10:31  1256  5
No sembla senzill escapar de la teranyina de les mentides. Des del mateix instant en què surten a la llum ens veiem arrossegats fins a un infern multicolor en el qual totes les possibles escapatòries ens condueixen, irremeiablement, a la casella de sortida. I aquestes mentides ens són, en el fons, tan necessàries com les veritats. Són la barana que ens confereix seguretat. Són el paracaigudes que ens manté surant en el líquid amniòtic del que ens alimentem. Són el pestell de la porta de darrere que mai vigilem. El contracte que ens garanteix la supervivència en aquest món de rates. El salvavides al que ens agafem amb força quan tot sembla perdut. Quan tot sembla ser cert.
El carrusel de les mentides mai es detindrà. I hi ha una màxima que indica que després d'una mentida inicial se succeiran, una després d'una altra, innombrables mentides successives que aniran augmentant gradualment de grandària amb la finalitat d'ocultar les mentides predecessores. Una autèntica bogeria. Un buffet lliure de mentides perfectament envasades i llestes per al consum humà. Sense necessitat de pre-escalfar. De la boca a la taula. Sense temps de reacció i sense temps per demanar disculpes. Sense calibrar tampoc els possibles danys que aquestes puguin arribar a causar a la resta del ramat.
I, d'igual forma que som descarats per alimentar-les i vomitar-les, també estem preparats per engolir-les sense protestar. Que seria de la nostra avorrida existència sense aquestes gotes de color que són, en el fons, les mentides? Les nostres i les dels altres. Un enorme pastís de fantasia que ens fa més suportable aquest calvari. Uns diminuts instants de màgia que ens fan destacar de la resta del ramat. Una mentida piadosa, seguida d'un somriure malévol. Una mentida malvada, seguida d'un rictus impenetrable. Una vida de cartró-pedra que s'amaga després del teló dels nostres circs.
Avui segueixen planejant sobre els nostres caps totes aquestes mentides. Com un vendaval absurd sobre el qual se sustenta el nostre univers. Un abocador de deixalles que ens sap a glòria. Una golfa situada sobre els nostres caps per emmagatzemar totes les andròmines inútils de les quals no estem preparats per desprendre'ns. El calaix de sastre dels nostres temors. El nostre circ de les mentides.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
