| |
La parella
 dimarts 17/juliol/2012 - 01:53  1443  5
La parella acostuma a ser allò tan bonic i idíl·lic a la qual ens hi aboquem, ens hi llancem de cap, a causa de l’enamorament... i la inexperiència.
Difícil equilibri entre el compromís i la llibertat, ve a ser com aquell llençol que no podent abastar-ho tot sempre deixa al descobert els peus o el cap.
N’hi ha moltes que funcionen, segurament perquè hauran trobat l’encaix necessari enmig de tot el demés que acostuma a ser prou contaminant, però en l’actualitat, sobretot amb el rol de la dona més present en la societat, es confronten les necessitats, voluntats i satisfaccions personals, i això... no sempre és una bona combinació sobretot quan aquestes necessitats es barregen amb les de la parella.
El matrimoni ja se sap que és exclusivament un contracte, ho era en l’antiguitat i perdura fins ara guarnit de banquets, regals, hipoteques, família, etc. Però el que compta realment és el que hi ha dins: la parella, ja que aquesta pot existir sense tot el demés.
La parella és un equip que ha de mantenir un compromís actiu, una bona relació d’amistat i intercanvi d’afecte. Cal cuidar la passió i l’admiració vers l’altre, seduint i deixant-se seduir, i en un sentit més pràctic tenir cura de la col·laboració, formar un equip.
El grau de satisfacció de la parella no depèn del que l’altre t’estima sinó de quant penses que l’altre t’estima, cal sentir passió per sentir-se viu, fer coses noves per no caure en la rutina que ho malmet tot, i no deixar de sentir el desig del creixement i benestar de l’altre.
Però tot canvia i evoluciona, la parella també, i les coses són com són i no com nosaltres volem. Amb la necessitat de sentir-se seduït, de retrobar alguna cosa oblidada, a vegades es deixa d’estimar.
Qui es resisteix al joc de la seducció? que t’embolcalla, embriaga els sentits, i et fa caminar pel món sense tocar amb els peus a terra, equilibrant el tedi de la quotidianitat.
I qui es resisteix a trobar parella? a tenir el complement perfecte per a poder compartir.
En el fons la busquem cadascú amb diferents expectatives, cadascú amb diferents interessos, però val la pena no caure en l’error de pensar que la parella és una eina que ens soluciona la vida, la parella no és cap solució, i mantenir-la viva requereix un cert esforç encara que quan s’estima tot és més fàcil.
Cal no perdre de vista que res és per a sempre, però de vegades el llençol és prou llarg per a cobrir el cap sense destapar els peus, i quan això passa cal sentir-se afortunat. Vosaltres sou d’aquests?
|
| |
|
Contactes
Registra´t
