| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de ventaigua
|
|
| |
Diràs que fa mal dia no?
 dijous 19/juny/2008 - 08:00  1277  4
Quan una boira t’envaeix els ulls, cap lloc és un bon amagatall, i tot refugi sembla llunyà. Tothom passa a ser ningú i apareix la necessitat que algu sigui tot. Els sentiments queden exposats a la duresa del dubte, que guanya en espai i temps als dolços records que diariament evoca el subconscient per fer la realitat més soportable i la ficció més inverosímil. L’acceptació de la veritat pot tenir dos finals: la lluita de la persona i la pròpia superació … o el seu final moral i, inclus físic.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
campaneta |
A mi m´agrada la boira
Thursday, June 19th 2008, 1:49 PM
Com que jo he nascut i crescut en la boira (soc de Vic) l´estimo i m´agrada. L´altre boira, la que et fa esborrar els sentits, aquesta és dolenta, la majoria de vegades fa que et perdis i com dius tu hi ha dos sol.lucions, retrobar el camí o quedar-te per sempre perduda entre el fum de la boira.
De totes maneres, l& #039;amor sempre fa mal, sempre, fins i tot quan ets tant feliç que sembla que tot giri al teu voltant per fer-te encara més feliç.
Es bonic estar enamorat, però sempre que l& #039;altre persona sigui el teu complement perfecte, i aixó es molt dificil de trobar.
|
|
fenix |
Enhorabona
Thursday, June 19th 2008, 8:50 AM
Enhorabona. Si. M& #039;agrada molt aquest text.
El final moral i el físic són riscos de la deformació professional de ser i voler esdevenir senzillament persona. En realitat, però, no són opcions veritables. Tenim realment raó, perquè el final del relat ens dóna la raó?
Repensem-hi:
- si la lluita de l& #039;individu per la superació personal o col.lectiva és una de les possibilitats, llavors l& #039;acceptació de la veritat pot tenir tants finals com veritats puguin inventar-se, no?& #059; un immens jardí florit de veritats possibles... en estat de transformació constant.
- encara que el dubte ens empenyi a esbrinar sense èxit el sentit de la realitat i la seva acceptació no ens convenci, ans en rebel.li contra ella, ens afecti, ens desmunti interiorment... ens plantegi el qüestionament més profund sobre la nostra existència... l& #039;opció del final físic no és altra cosa que reinventar la veritat i l& #039;espai moral que crèiem perduts de forma definitiva - i per tant sense cap garantia d& #039;èxit -, amb la diferència que ja no ens deixa petjada ni deixarà cap petjada. La mort és tan definitiva que no podem inventar-la. Només la podem interpretar a priori.
Com si no fos poc:D
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
