| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de stargrida
|
|
| |
EL XALET DE LA CRISTINA
 dissabte 25/agost/2012 - 02:09  1316  7
Feia dies que no ens veiem i la Cristina ens havia convidat a totes al seu xalet de Palamós.
- Nenes vosaltres sabíeu que la Cristina tenia un xalet a Palamós?
Assegudes a les gandules de la piscina, amb una copa de cava a la ma, la Cristina ens ho va explicar tot.
Ens va explicar que al principi li havia costat d’acceptar però que de mica en mica…..
Resulta que feia temps que coneixia els moviments d’en Lluís i es es veu que ell,(que molt llarg no deuria ser), no es pensava que la Cristina estigués al corrent de les seves trobades clandestino-morboses amb altres dones.
Això sí, per compensar la farsa i esmorteir els remordiments de consciència, abans de cada mentida, el rendiment d’en Lluís per a les tasques domèstiques acostumava a ser molt satisfactori i els obsequis cap a la Cristina molt, molt, molt generosos.
- Ni us imagineu nenes el partit que n’he tret !!! Ens deia entre riallada i riallada.
A la Cristina, des de feia tres anys, les absències d’en Lluís li anaven brodades, perquè mentre en Lluís anava de floreta en floreta ella aprofitava per trobar-se amb en David, un amor de joventut retrobat que la tornava boja. En David l’estimava, l’entenia i li feia tocar el cel… Feien camí junts i tenien l’esperança que un dia es viurien en plena llibertat. Tot arribaria…
L’empresa d’en Lluís funcionava a ple rendiment i aquesta bona situació econòmica l’ajudava a tranquil•litzar la seva pròpia ànima i a l’hora poder tenir a la seva esposa contenta i distreta.
- Clar que sí carinyo, vés i diverteix-te que t’ho ben mereixes..
I ara et regalo un viatge a Nova York, ara un xalet a Palamós, ara un feix de bitllets per anar de compres…i així ell quedava lliure de càrrecs i sobretot lliure de temps, que és el que més falta li feia per poder fer i desfer a la seva manera.
I així va ser quan la Cristina va plegar de treballar i li va començar una bona època de viatges, bons hotels, bons sopars, compres….això sí, sempre amb en David, que ell també va haver de deixar de treballar per acompanyar–la on acordaven.... amb el que guanyava en Lluís vivien de sobres tots tres.
En Lluís feia el compte enrere quan sabia que la Cristina sortia de viatge….dilluns quedaré amb la Judit, dimarts amb la Berta, dimecres….Se sentia un home afortunat, era guapot, amb un alt poder adquisitiu, dones al llit, una esposa guapa, intel•ligent, permissiva i sempre estava contenta . Estimava a la Cristina, a la seva manera però l’estimava. Ho tenia tot amb ella però el desig el podia i era dels que de tant en tant deia:
- Aix mira “ojos que no ven corazón que no siente”
I aquell 3 de setembre, els seus ulls van veure i el seu cor va sentir. En Lluís va alçar el cap. Per uns segons va deixar-se de mirar el melic per obrir la porta de la nevera.....llavors ho va veure.
Aguantat amb un imant hi havia un full amb una llista considerable de noms de dones , estaven tots escrits en majúscula amb la lletra de la Cristina….. a sota del llistat hi posava.
HI HA UNA MAQUINADA PER ESTENDRE…
COM SERÀ QUE L’UNA O L’ALTRA….
FINS MAI .
UN PETÓ.
CRISTINA
I mentre el sol ens bronzejava la pell sobre aquelles gandules comodíssimes vàrem alçar les copes per brindar per la Cristina i per en David…..
Evidentment per en Lluís també hi va haver un brindis pobre…que amb el tema de la crisi ho havia posat tot a nom de la seva dona i ara gràcies a ell, ens trobàvem totes juntes gaudint d’una tarda esplèndida al xalet de Palamós de la nostra bona amiga Cristina.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
