| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de cabaret
|
|
| |
Complicada
 dimarts 24/juny/2008 - 03:25  901  4
La veritat és que tinc molt pocs amics. Bé d'amic de veritat no en tinc cap, només tinc amigues i molt poques, les que conservo des de primària i elles si que han creat nous cercles d'amistats però jo no. Em relaciono d'una manera molt supèrflua amb altres persones però aquí s'acaba. És a dir, tinc companyes de la universitat, però a la uni no hi tinc amigues. El mateix em va passar en el cicle formatiu. Durant l'època que el vaig estar realitzant em relacionava amb elles perquè eren les meves companyes i amb elles estudiava, però una vegada es va haver acabat el cicle em feia i em fa força pànic quedar amb elles per fer els típics sopars per retrobar-nos totes, ja que considero que no tenim masses coses en comú.
Sé que això em perjudica molt perquè per exemple ahir, la nit de Sant Joan, la qual en teoria ha de ser la nit més màgica de l'any, em vaig quedar a casa sense sortir ja que les meves úniques amigues, amb les quals surto sempre per cap d'any, vaig de vacances,... no van voler sortir perquè estaven cansades ja que havien anat a pujar el Pedraforca. Un detall que cal destacar és que les dues meves millors amigues són bessones i elles sempre es tenen l'una a l'altra i elles encara que jo no faci una activitat sempre troben gent per realitzar-la :o elles dues soles, o la fan amb la seva germana, o a amb les seves companyes d'uni,...
i jo en canvi em quedo més sola que la una.
També he de dir que des que em va deixar amb la meva parella, em trobo molt més sola, ja que amb ella tot i que hi havien forces punts amb els quals estaven en desacord, també n'hi havia molts d'altres en els quals coincidiem i a més a més el fet de tenir parella fa que et sentis més estimada, pots compartir més els teus sentiments (ja que a vegades a aquesta persona li expliques coses que a les teves amigues no els expliques), te la sents com una part de tu i això ho trobo a faltar i més ara que arriba l'estiu i tens més temps lliure per pensar. A més a més, si afegim el fet que visc en un pis d'estiudiants en el qual quan vaig entrar a viure-hi no coneixia cap dels nois i noies que hi vivien, encara empitjora la situació, ja que amb el temps si que he anat coneixen la gent del pis però la relació que hi ha en aquest no és de caliu com pot ser en un pis d'estudiants on entren a viure un grup d'amics els quals tots ja es coneixen de bones a primeres.
Potser us pensareu que us estic foten un rotllo del mil però necessitava desfogar-me, ja que no tinc masses vegades l'oportunitat d'explicar el que em passa ( de fet a vegades ho explico i tampoc m'entenen però que hi farem) i em fa molt de mal anar-m'ho guardant dia rere dia dins meu.
Moltes gràcies al xat per posar un espai com aquest on poder escriure el k cadascú vulgui. Crec que això va vertaderament molt b!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
mvpmvpcat |
endavant
Tuesday, June 24th 2008, 3:51 PM
Ep! primer de tot felicitar-te per aconseguir obrir les portes dels teus sentiments a la gent, ja que les spines que tenim s'hn d'anar trient que si no pot ser que s'infectin.
El fet de conéixer nova gent o no, depèn de molts factors, però un dels més importants és la voluntat. I no ha de ser obsessiu. És normal que en segons quines etapes de la vida (en acabar una relació de parella, en l'últim any de carrera en que destines la majoria d'hores a l'estudi...) deixem de banda una mica el nostre benestar perquè tenim altres problemes que ens afecten o prioritats.
I també trobo que no hem ser confomistes i no hem de buscar relacions amb la primera opotunitat que sens passi per davant pel simple fet que ens sentim sols, però també cec que no ens hem de kedar tancats a casa lamentant-nos de la nostra vida.
Dit això, animar-te a sortir, a disfrutar, a passar moments amb la gent que t'hi sents a gust, a que coneixis noves persones que t'aportin moltes coses (si són positives o negatives ja ho valoraràs i decidiràs quin tipus de relació vols) i ja veuràs com akesta sensació de soledat desapareixerà perquè et sentiràs útil i important x molta gent.
I poc a poc aniràs tenint més il·lusions i algunes esdevindran realitat!
Oblidem el passat
no pensem el futur
i deixem que el demà comence ara.
vivim, vivim somniant
empeny fins que algun dia siga realitat.
ànims i a viure la vida!!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
