| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Trobador7
|
|
| |
De què tinc por...
 dimarts 24/juny/2008 - 04:53  1112  2
Fa dies que només tinc una cosa al cap... i és l'inici del juliol...
Segurament per a poca gent té cap significat especial, però per a mi pot marcar un punt i seguit... o un punt i final. Una persona molt important per a mi m'ha donat la oportunitat de tornar-nos a veure i de parlar. La darrera vegada que ho vam fer, sense comptar la xerrada telefònica i via msn de fa uns dies, va ser fa molts mesos i semblava que tot estava acabat.
Ara desitjo amb tot el meu cor tornar-ho a intentar i demostrar-li com ha canviat la meva visió sobre el món de les relacions. Ella però, no ho veu gens clar i és normal, sóc el responsable de que hagi patit molt i això no és fàcil de superar. És per això que fa molts dies que hi penso i no paro de fer coses, petites coses potser, però totes amb un sentit, recuperar-la i demostrar-li que parlo en serio... com sinó podria proposar-li de tornar!?
No obstant me n'adono que estic tant centrat en ella que he deixat de sentir durant aquests dies. I ara entenc que ha estat com a mesura de protecció vers a la possibilitat de que no em torni a estimar mai més com a parella. La darrera vegada que això va passar vaig crear un mur massa gran perquè ningú el pogués superar i aquest cop no vull cometre el mateix error.
Així que aquí estic, enfrontant-me a la possibilitat de que no torni a estar amb ella mai més, com segurament va fer ella quan ho vam deixar... i fa tant de mal... hi ha tantes pors que s'han posat en fila davant meu, amenaçant-me i burxant-me, que em sento com un nen petit i espantat, perdut enmig d'un grup d'estranys, sense saber cap a on anar...
Tinc por de sentir com la perdo una altra vegada, tinc por de que tot l'amor que sento per ella s'escoli entre els seus dits, tinc por de mirar els seus ulls i no trobar la seva llum, tinc por d'haver perdut la única oportunitat de ser realment feliç que se m'ha presentat mai a la vida, por a trobar-me sol d'aquí molts anys, por a trobar-la a faltar cada dia de la meva vida... massa pors per a una sola persona...
Però per davant tinc una vida, la meva, i no vull que sigui trista, ni ara que estic esperant que arribi el juliol, ni després. La meva vida pot canviar cap a una banda o cap a l'altre, és cert, però vull ser feliç sigui com sigui... no vull que aquestes pors puguin amb mi. Sé que sóc prou fort per guanyar-les a totes, però avui em sento sense forces...
...avui tinc por de no tenir-te mai més amor meu.
Ferry
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
campaneta |
APA! VINGA! A QUE ESPERES?
Tuesday, June 24th 2008, 7:31 PM
El teu escrit es precios, a mi m'ha conmogut, l'has escrit amb el cor, aixó es nota en tot l'escrit, potser menys al final quan dius que tens una vida per devant i que vols ser feliç sigui la decissió que sigui la que prengueu. Aixo, no m'ho crec, ja veus.
Aqui està ella, aqui estas tu tots dos us estimeu i com molt be dius, teniu una vida per devant, llarga molt llarga, i si la pots viure amb ella, perque no intentar-ho?
El meu únic consell és que quan parlis amb ella ho facis com ho has fet aqui, amb el cor, que sapiga que si, que vols viure, però que ara mateix ella és la teva vida. Digali totes les coses tant boniques que has escrit, i una cosa molt important, no et rendeixis un amor aixi mereix una lluita.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
