| |
LA VIDA i el risc de perdre-la
 dissabte 20/octubre/2012 - 05:14  1920  1
Quan penso amb tu
i amb el camí que hem fet junts.
Quan penso que la vida és així
i tard o d'hora hem de morir.
Espero que el meu cor siga prou fort
per enviar-te energies al teu, no hi ha perill
de la mort, si un cor és viu.
Quan penso en el que has de passar,
no seran moments fàcils, no ho seran.
Quan dins meu el cor mor li intento dir alguna cosa positiva
per enganyar-lo i que no pensi només amb tu.
Pot ser sóc una exagerada i tot bé anirà
i la mort no arribarà.
Però si ho fa, he d'estar mentalizada
de que s'haurà acabat i no hi hauran motius per plorar.
Ho hauré d'acceptar.
No és fàcil no intentar recaure,
No puc tant fàcilment oblidar-te.
No sé com em trobe... No sé a qui suplicar-li
que tu no et mereixes passar per això.
No sé, deu no existeix, la sort és massa superficial,
sé que cal ser fort, això diuen, però volent o no he de recordar
que el meu cor no vol que te'n vagis.
No vol. No pot. No sé el que vol.
Penso amb tu quan escolto esta cançó
(La vida, un trosset de pà, Cesk Freixas)
Hi ha sis persones assegudes en un bar,
les tres senyores aixequen la mà.
És curiós perquè cap d'elles vol parlar,
els homes fumen i miren més enllà.
Avui potser parlaran de la pobresa,
el cambrer arriba i comencen a demanar.
'Un plat de peix, un bon vi, el que faci falta.
Amb el que sobri porta'ns un trosset de pa'.
Potser és això: la vida és un trosset de pa.
Tot just celebren que res és massa important,
l'home més alt s'aixeca i brinda pels companys.
La copa a l'aire, pels fills que han d'arribar;
el primer tast, per tots els somnis començats.
Potser és això: la vida és un trosset de pa.
www.youtube.com
|
Contactes
Registra´t
