| |
El noi que no sabia estimar
 dijous 26/juny/2008 - 01:32  1222  2
Aquesta és la història d'un noi que no sabia estimar. Perquè tot i tenir uns pares que se l'estimaven molt, mai li van saber demostrar ni transmetre. D'aquesta manera va anar creixent, sense que ningú li expliqués el significat del verb estimar.
Ja des de petit, els seus pares no acostumaven a dir-li com era d'important i gairebé no parlaven amb ell i, quan ho feien, poques vegades era per dir-li com n'estaven d'orgullosos o com se l'estimaven... ni tan sols sabien escoltar-lo quan ell més ho necessitava. És per això que, de mica en mica, va anar interioritzant tots els seus sentiments i va començar a parlar cada vegada menys fins que, a casa seva, gairebé no se'l sentia.
Tot i així, el noi que no sabia estimar continuava creixent i, com és normal, va començar a fixar-se en les noies... però com no sabia estimar, no entenia què era allò que sentia per elles.
Un bon dia, el seu camí el va dur a conèixer una noia que canviaria la seva vida. Des del primer moment que van compartir plegats, va sentir coses que no havia experimentat mai. Se sentia inquiet, nerviós, com si un munt de papallones es belluguessin a la seva panxa... sentia com el cor s'accelerava quan estava a prop d'ella i no entenia perquè. Com ell no era conscient de la seva mancança, van decidir començar una bonica relació. Tot i que no sabia el significat de la paraula estimar, ella intentava compensar la seva inexperiència i la seva falta de coneixements estimant-lo tant com podia i, fins i tot, una mica més. Durant un any i mig van viure tot d'experiències molt boniques, van viatjar plegats, van compartir pis, anaven junts a museus, al cinema i tot d'activitats que als dos els unien cada vegada més... no obstant, ell no sabia estimar i, a la llarga, això va començar a notar-se en la relació.
En un intent de salvar-la, ella el va acompanyar a veure a la única persona que sabia podia ajudar-lo a entendre els seus sentiments. Van anar a veure a una fada encarregada de portar la llum a les persones que, com ell, no sabien estimar. Trobar aquesta fada no era gens fàcil, calia tenir un cor pur, demostrar un valor molt gran i, un cop davant d'ella, el camí a seguir era dur i molt llarg. No obstant, ell va esforçar-se perquè sabia que la seva estimada es mereixia això i molt més i que, realment, el que ell necessitava era estar bé amb sí mateix per poder estar bé amb ella. Mica en mica va començar a treballar amb la fada i la llum començava a il·luminar el seu interior... però tot aquest esforç i aquesta voluntat no acabava de reflexar-se en la relació amb la seva estimada.
Ella s'esforçava cada vegada més per fer-lo feliç i ell sentia que, sense saber perquè, no era capaç de seguir el seu ritme. Veia com ella s'allunyava per un camí que ell no sabia veure... perquè era un camí que només les persones que saben estimar poden recórrer, i ell no en sabia pas, d'estimar. És per això que finalment van deixar de caminar plegats i cadascú va continuar per la seva drecera.
No obstant, alguna cosa havia canviat dins del noi que no sabia estimar... i és que ella el va fer experimentar sentiments amb els quals no s'havia trobat mai i que no entenia, així que, abans d'acomiadar-se, li va prometre que continuaria veient a la fada i s'esforçaria tant com fes falta i, fins i tot, una mica més per entendre aquests sentiments i poder estar amb ella.
És per això que, sense deixar mai de treballar amb la fada, va continuar el seu viatge interior. Va ser un viatge llarg, solitari i ple de dolor, car significava enfrontar-se amb totes les seves pors i a una infància que pensava havia quedat enrere. Però també va ser un viatge per a la esperança, doncs ell sabia que, al final es trobava la seva curació i, si tot sortia bé, la seva estimada.
Així va arribar un dia en el que, finalment, va aprendre el significat de la paraula estimar. I va ser aleshores quan va poder entendre realment tot l'esforç que havia fet la seva estimada per ell, va començar a valorar la relació amb ella des d'una altra perspectiva i va comprendre què havia fet malament i perquè ho havia fet malament, va aprendre a perdonar als seus pares que no li van saber transmetre el seu amor però que, tot i així, ho van fer el millor que van poder.
En aquell moment, va agrair a la fada tot el que li havia ensenyat, i va començar un nou viatge... un viatge que desitjava el portés novament al costat de la seva estimada.
Mai es va arribar a saber què va ser d'ells... hi ha qui diu que ell encara volta pel món buscant-la, hi ha qui afirma que els ha tornat a veure plegats, inclús hi ha qui diu que mai van arribar a allunyar-se gaire l'un de l'altre, però el que sap tothom és que no hi ha al món dues persones que s'estimessin tant com ells dos.
|
Contactes
Registra´t
