| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Heura_36
|
|
| |
Per Antoni Villarroel i Pelaez
 dilluns 5/novembre/2012 - 08:24  1229  4
1713-1714, on una Barcelona de 30.000 habitants i 5.600 defensors, i uns 3.000 patriotes més a l'interior de Catalunya, varen fer front a 100.000 homes de dues de les tres potències més grans del món, Espanya i França.......Vet aqui la seua història: Antoni Villaroel nascut a Barcelona, fill de gallec i asturiana, era qui comandava les tropes de Barcelona. Dos terços de les quals eren simples civils armats i alguns uniformats. Vet aqui la història mes ferotge de la resistencia mes eficaç, i a la vegada mes suïcida que la d'en Villarroel.
Un valent o un boig, per a mi totes dues, aguantant amb 3.000 homes contra més de 46.000
Per aixó 4 gats poden ser mes efectius que no pas 46.000.....envian contraatacs de potser 800 homes, contra 5.000 enemics que ocupaven un baluard. I obtenint la victòria Increïble!!. El baluard de Portal Nou, per exemple, fou recuperat i perdut fins a 11 vegades.
Tot i dimitir, va ser incapaç d'abandonar els seus homes i va tornar al comandament el dia 11, on va dirigír la defensa fins que fou ferit greument a la cuixa, cosa que no el va detenir per que en camilla i tot continuava dirigint.
Antoni Villarroel fou confinat al Castell de Sant Antonio de la Corunya l'any 1715. Allà hi està més de 10 anys, malvivint l'humitat i la foscor el van fer em-malartir i casi li deixa paralític.
Fou alliberat l'any 1725 i, estava tan fet pols, que va morir al cap de pocs mesos. Aquest fou el trist final d'un dels més grans patriotes catalans de la història, al qual Catalunya i Barcelona només l'han honrat amb el nom d'un trist carrer i poca cosa mes. Heura_36
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
zard_38 |
Incís.
Tuesday, November 6th 2012, 5:29 AM
No crec que el qualificatiu de boig sigui escaient a un home de la grandària moral de Villarroel. La defensa aferrissada que va fer dels drets i privilegis dels catalans i de les vides dels milers de civils de Barcelona li mereixen altres adjectius. Amb tota la resta, totalment d'acord. En un país normal aquesta i altres figures (Ermengol Amill, Moragues, Bach de Roda, Lo Carresclet, Marquès de Poal i un llarg etzètera) tindrien escultures de bronze o marbre repartides pel país i noms a avingudes, parcs, camps de futbol, teatres...
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
