| |
en fi...
 dijous 26/juny/2008 - 06:31  931  1
Pugem al nostre cim
després de molt caure i pensar;
gorgs pregons hem atravessat,
lleugers, nus,
mostrant la veritat.
El seccret dels teus llavis
no m'amaga mai res.
Som dues ones en la mar,
dos ocells volant.
Pugem al nostre cim
després de molt caure i pensar;
gorgs pregons hem atravessat,
lleugers, nus,
mostrant la veritat.
Notem com el món,
extrany de nosaltres,
ens contempla admirat
de veure com els nostres cossos
es fonen en un cavalcar.
Camins angostos, junts, hem caminat.
Tant de nit com de dia
tu amb mi has estat;
pell amb pell
prop de mi t'he notat;
esguard amb esguard
mostrant suaument la veritat.
Veiem el cim,
podem tocar els núvols,
ens confonem amb l'univers
d'aquest món sense escrúpols.
Pugem al nostre cim
després de molt de caure i pensar,
gorgs pregons hem atravessat,
lleugers, nus,
mostrant la veritat.
|
Contactes
Registra´t
