| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Pelacanyes
|
|
| |
Continuem amb la nostra lluita
 dimarts 20/novembre/2012 - 07:04  1396  5
Fa dies que no escric al bloc i no pas per falta de temes dels que m'agradaria parlar-vos.
Algunes de les critiques que he rebut m'han frenat moltes vegades quan estava davant l'ordinador però necessito escriure, ja no em queden amics ni ningú a qui explicar el que em passa.
Li va retirar la quimio fa mes i mig, massa toxicitat i efectes secundaris. La putada es que des de llavors el dolor ha anat augmentant fins el punt de fer-se insuportable. L'única solució que ens han donat els metges ha estat donar-li morfina per via oral, son dosis baixes però amb tot hi això ja a les primeres de canvi els maleits efectes secundaris també hi son presents (encara bo que només seran dos o tres dies).
Ara només podem esperar que a la propera visita no ens tornin a donar males noticies, però hi ha alguna cosa al meu interior que no em deixa tranquil. Cada vegada que ha hagut de parar els tractaments, amb una teràpia d'hormones per manteniment, en poc temps li han sortit noves metàstasis i amb els tumors que ja en te no se com ens sortiríem.
El que em fa sentir més malament es no poder fer pràcticament res per ajudar-la. Si que l'acompanyo a les visites, la porto amunt i avall quan li fa falta, faig moltes de les feines de casa que feia ella, però em sento impotent quan te dolor i no puc calmar-la, quan les nàusees fan les nits esgotadores, ...
El cansament de tant de temps d'aquesta situació, fa que jo també comenci a tenir problemes de salut. Dissabte vaig tenir un altre episodi d'arítmia, sort que nomes es això i no es res més greu (m'han ajustat la medicació i llestos).
Necessito cridar, treure'm aquest pes de sobre, les paraules no expressen allò que em passa pel cap, son sensacions, olors, colors, ....
Be, es tard i sento haver-vos soltat aquest rotllo, els ulls se'm tanquen i també necessito descansar de mi mateix (encara que només siguin un parell d'horetes).
Seguiré escrivint, peti qui peti.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
arale |
Et convido
Monday, November 26th 2012, 6:28 AM
A pujar a Miramar i cridar des del cim fins q et quedis afònic, si cal.
Sé q aquesta impotència és dura de suportar, però no pots fer res més del q fas.
Si, és una putada, una GRAN putada, però malauradament, la vida té aquest punt de crueltat infinita.
I si et va bé escriure, escriu home, escriu, q a qui no li agradi, q no ho llegeixi.
Una forta abraçada plena d'energia (si et pot ajudar d'alguna cosa)
M.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
