| |
Whatever may come and whatever may go but the river's flowing...
 dimecres 21/novembre/2012 - 06:13  1312  3
Només de veura-la, em vaig queda bojament enamorat, com penjat d'ella. Tretze anys més tard, la bogeria fou enorme, més que qualsevol maravella que es conegui.
Quan la vaig veure sortir, el meu món va canviar radicalment, era la coseta més preciosa del univers... La meva princesa.
Si alguna cosa l'haig d'agrair, són uns anys maravellosos i una filla tan especial. Moltes gràcies.
El primer cop que va agafar el meu dit amb força, vaig entendre que m'havia atrapat per a tota la vida, com si una gran onada de força i pau espiritual hagués envaït el meu esperit.
Estava amb les dos xicotes més maravilloses del món, encara que, yo no parava de treballar. Quin rollo de feina, però tant era, les ganes de tornar a casa eren bojas per veure -las.
Al final ha pagat la pena, la princeseta tindra un regne i un rey que la cuidarà.
Aquesta era la meva intenció, la seva estabilidad i benestar i, no em preocupen les coses materials ni els diners, no. Els diners són una porqueria, no serveixen per a comprar les coses de debó. Encara que siguis el més ric del món, no podràs comprar ni un minut més de la teva vida, siguis un rey o un sense-sostre, és igual...Veus? no serveix per comprar les coses autèntiques de la vida.
Sóc conscient de que tinc una gran responsabilitat i la compliré amb molt de gust per veure la meva nena créixer i que es converteixi en una persona saludable i respectable. Aleshores, hauré complert i, entretant, no penso deixar de lluitar perqué aquest paseig per la vida sigui el més plàcid possible per a ella. Ella, que em demostra cada dia quan m'estima per molt malament que hi vagin les coses... ÉS ADMIRABLE! una nena de 9 anys que té més ceny que dos imbècils que sumem 86 entre el dos... QUINA VERGONYA!
Aquí, avui i ara, faig una reflexió.
No se que pretén aquesta, ha perdut el judici i pot ser jo m'he encomanat, no se...peró l'unic que tinc clar és que la meva princesa no patirà més agresions de cap mena, perqué, encara que la ferida no es veu, el dolor segueix creixent.
després de molts llargs dies amb les seves llargues nits, he arribat a la conclusió de que ja és prou!
estem perdent el judici i podem trencar l'unic cor sa d'aquesta casa, no tenim dret a fer-ho.
Ara em trobo sense la meva altra meitat, no es gens fàcil, i no per el tema econòmic, que no ho és, sinó per aquelles coses que no es compren amb cales, sinó, el que es comparteix i fa créixer els somnis. Em sento coix però estic convençut que sortiré en davant, fins ara ho he fet.
L'amor no te fronteres i menys l'amor d'un fill, això es sagrat. I crec que deuria estar prohibit fer mal als que t'estimen i que viatgen amb tú.
A on va creixer alguna cosa, sempre hi ha un empremta. Aquesta es patent en la nostra filla que encara mante viva la flameta del que va ser una gran foguera. Si us plau cuidem-la potser, algun dia, aquesta flameta sera capaç d'encendre un gran incendi i res haurà estat per no res.
La respecto, les seves decisions com sempre ho he fet, i faci el que faci, m'està bé però, SI US PLAU, vull que em respecti fent realitat el meu somni per a la princeseta i que aquest paseig per la vida, tingui un desenllaç plaent i assossegat per el dret a la recompensa de l'esforç i créixer amb dignitat de saber que has fet les coses el millor possible....
Només això.
|
Contactes
Registra´t
