| |
No puc dormir, gràcies gent del Trueta
 dimecres 23/gener/2013 - 12:22  1621  3
Per causes alienes a la meva voluntat, de cop i volta m'he vist obligat a deixar el meu dia a dia (real i virtual alhora) per sotmetre'm a una disciplina nova per mi, punxades a tothora, bosses de suero i constants anades i vingudes de bates blanques, verdes i altres colors que ja ni recordo, aixi com acostumar-me a dur un nou membre enganxat en forma de pal i rodes (que havien estat d'una cadira d'oficina) per a tal d'aguantar les bosses dels medicaments que gota a gota m'anaven entrant.
Val a dir que fins ara havia tingut la sort de ser neòfit d'aquesta matèria, a excepció de visites de cortesia, i alguna altra d'acompanyament familiar sense massa consequències greus.
Fa una estona que estava despert dins del llit, ja a casa, i m'he trobat extrany, mirant de reull la porta a veure si s'obria i de cop i volta em venien a punxar o a canviar alguna peça... que ràpid ens convertim els humans en animals de costums¡¡¡.
M'he aixecat d'una revolada i necessitava fer punxa al llàpis i deixar anar tot el que m'ha passat pel cap des que n'he sortit aquesta tarda, (contra pronòstic, ja que d'aqui poques hores teòricament hauria d'haver entrat a quiròfan però per sort, no ha calgut) i crec que és de justícia fer un petit reconeixement.
Des d'aqui i sense ànim d'anar més lluny, vull reconèixer que m'he sentit com a casa, el tracte i els somriures, la manera de fer de tot l'equip, tant de metges, infermeres, zeladors, auxiliars, neteja... vaja, de tothom que estava per allà, de dia i de nit, de festius, de laborables etc.
He quedat francament parat de com arriba a ser molt bona la professionalitat d'aquet sector.Avui dia, qui no te problemes a casa?,(els fills, la parella, la hipoteca, les despeses), a la feina? amb les retallades (de sou i de personal, de materials etc), i que malgrat tot tinguin sempre un somriure i un tracte exquisit, et cridin pel nom i no et facin sentir com un "client" i fins i tot quan ja han acabat la jornada de feina i estan a punt d'anar amb la familia, la parella o tant sols a casa a reposar, tinguin cinc minuts per fer petar la xerrada i interessar-se per com estas.... francament, no tinc més paraules per descriure-ho.
Des d'aqui felicitar a la gent de la quarta planta del Trueta i a tot el col.lectiu en general sigui d'on sigui, pq em sembla i m'agradaria pensar que aquesta manera de fer honora i dona un valor afegit a la humanitat que tots esperem trobar quan pel motiu que sigui ens toqui el moment d'haver de recòrrer al sistema sanitari.
Per cert, em consta que per aqui al xat.cat hi ha algú que sap de què parlo... la cara que va posar quan em va veure de bon mati llegint blocs va pagar per si sola jejeje.
Salut per a tothom.
Xal
(el passavolant de la 444)
|
Contactes
Registra´t
