| |
La moral que exigisc al meu país
 dijous 7/febrer/2013 - 08:56  1129  3
La moral que exigisc al meu país
En els últims dies m'han anat passant successivament casos que m'estan donant mol que pensar. Tot comença el diumenge passat quan vaig estar veient un programa a la tv "Salvados" anava sobre l'educació en un país com Islàndia i la comparava amb l'educació espanyola.
Bé, deixant aquest fet per ara. Resulta que jo mateixa ja soc un fracas de la política educativa espanyola dels últims anys, doncs em vaig deixar els estudis als 17 anys sense tenir ni el graduat d'ESO. Es d'entendre que m'ho deixara quan al carrer a la construcció es guanyaven els diners literalment a cabassos. Bé ara soc un dels afectats per l'esclafit de la bombolla immobiliària, estic a l'atur, però he compres finalment com va tot i m'estic posant les piles per traurem al menys el graduat d'ESO, ajudar en casa al pare, vaja tot menys estar parat.
Deixem també aquest segon fet a banda. Quan vaig entrar a la primera classe del professor Rafel el mon em va donar un gir. A la meva curta vida com estudiant, mai i quan dic mai és mai havia tingut un mestre amb les idees polítiques com les meues. Aquest professor era un tant estrany, no era com els altres, és definia com políticament d'esquerres i nacionalista, feia que la classe realment és donara en català en un aula amb alumnes vinents de totes parts del mon. Realment em queia bé, explicava que realment els països Catalans teníem un altra cultura a la resta d'Espanya, érem, havíem estat diferents. Amb menys cultura de la picaresca, però que tot açò al llarg dels anys havia estat soterrat i castellanitzat per Espanya. I vaig pensar, ostres aquest país si m'agrada, més honest, més treballador, amb més sentit de l'esforç i menys corrupte ...
I ara si entrem al que finalment m'ha fet comprendre que ser nacionalista no es soles voler estar fora d'Espanya. Ahir el Rafel ens ficava el primer examen de tota la 1ra avaluació, doncs apenes havia vingut dos estones i no ens l'havia fet. Arriba 15 minuts tard i és fica a menejar tota la classe com si fórem pàrvuls en busca de notetes i xulles, total a la mitja encara no havíem començat l'examen. Lamentable la resposta, quan vaig entregar l'examen mig buit i li vaig dir que això no era seriós, resposta en paraules reals i concretes, "la vida no es justa".
Em bullia la sang incrèdul quant de tornada a casa amb el cotxe pensava amb les paraules "la vida no es justa". Poca moral quan vens a donar classe a uns alumnes que mols d'ells treballen i s'esforcen cada dia per venir a estudiar i aprendre, poca moral quan els faltes el respecte sistemàticament fallant i arribant cada dia tard a classe, poca moral quan a l'únic examen que fas vens 15 minuts tard, poca moral per respondre el que has respost i molta cara dura.
Conclusió final; al meu país, on vull viure siga quin siga i es diga com es diga no vull aquesta mena de gent, vull que la gent siga més honesta, més treballadora, amb més cultura del sacrifici i més pareguda a Islàndia que a Espanya. En aquest país jo podria estar treballant, guanyant-me dignament la vida i donant benefici a la societat.
Vinga salut!!! algún dia, algún dia ...
|
| |
|
Contactes
Registra´t
