| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de skeeter
|
|
| |
Amb el permís d'en XaviNet
 diumenge 10/febrer/2013 - 08:12  975  3
Però un dia se n’adonen que una estació tan sols és un encreuament de camins i que si volen fer via cal triar una destinació, perquè romandre indefinidament allà no té sentit i, més tard o més d’hora, aquell anar passant les hores sense cap objectiu, per més plaent que sigui, els passarà factura.
La prudència els fa triar un lloc proper. Com que el dia acompanya i fa un solet deliciós, decideixen acostar-se al Passeig Marítim i passejar mentre l’escalfor de l’astre rei els acarona. Sense adonar-se, les mans s’entrellacen i una sensació d’unitat els envaeix. Ja no són dos estranys que s’expliquen intimitats, ara cadascun se sent part de l’altre i, més que explicar, el què fan és compartir. El Passeig és ple a vessar però ells ni veuen ningú, ni els passa pel cap que ningú els pugui veure. El món ha desaparegut i només existeixen ells dos. Mentre el somriure els eixample la cara i els ulls els espurnegen de felicitat, un eixam de diminutes papallones van fent niu dins els estómacs. I llavors...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
