| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de XaviNet
|
|
| |
Un final feliç
 dimecres 13/febrer/2013 - 12:07  854  4
Una amiga que de tant en tant entra en el meu blog, m’ha dit que li ha agradat el conte de Estació de trànsit. I ha trobat bé que el deixi obert. A continuació m’ha dit que li agraden els finals feliços, doncs ella és romàntica. Jo també dec ser una mica romàntic per que també m’agraden els finals feliços. I encara que no sé si seria el mateix “acabament” o drecera que jo agafaré, per complaure-la, n’he fet un. Un més doncs, com els que heu escrit d’altres possibles. A veure si us agrada aquesta continuació...
Després de tres dies al voltant de l’estació de França, d’eon surten a passejar cap al port i també als jardins propers al Zoo, decideixen tornar a casa seva tots dos. Ja fa masses dies que estan per allí, la feina de casa i del negoci s’acumula. Els respectius fills estan amoïnats i comencen a mostrar vivament la seva inquietud en les trucades. Les respectives parelles estan més que amoïnats...
Es passen els correus electrònics i els mòbils. Queden que es trucaran i s’escriuran. Tots dos surten amb el pit ple d’emocions. Han trobat algú que els escolta!!! I que entén el idioma que parlen! Han sentit, tocat, acaronat, una carn propera. No és això meravellós en els nostres dies de tanta (in)comunicació?
Però és més que això. Tenen una esperança secreta. Encara no l’han comunicat a l’altre, per por de fer-li i de fer-se mal. No n’estan segurs. Eva pensa que l’estima. Xavi pensa que no pot deixar perdre-la. Quan agafen el tren de tornada al seu poble tots dos pensen si aquell tren que han viscut durant tres dies serà l’últim i no tornarà a haver-ne cap més.
El que si és ja segur és que les seves vides de parella ja tenen una data de caducitat. Feia temps, potser anys, que tots dos tenien problemes, que no estaven bé, a gust. O, millor,...no els satisfeia la relació.... però pensaven que això, ja se sap, els passa a tothom. “No pot durar l’amor eternament. No tenim ja edat per apassionaments. Tenim una vida sensata, amb molts altres plaers, amb seguretat pel demà, per una jubilació. Tenim la vida i la família ja organitzada i ens podem permetre algun viatge, algun que altre plaer... Tirarem aquesta seguretat per la borda per un sentiment esbojarrat? “
No ho saben, però un rellotge de sorra s’ha posat en marxa i les seves vides canviaran quan l’últim granet de sorra caigui cap a l’altre cantó...
Però...quan, amb qui, cóm serà? Fins on arribaran en la seva relació en Xavi i l’Eva? Potser tenen ritmes, circumstàncies, obligacions...molt diferents...Encara no se sap. El procés va seguint el seu curs...Encara hi ha esperança. La piscina te, al menys, una quanta aigua per poder provar tirar-se de cap. Venceran les seves respectives pors a fer-se mal? O es deixaran portar pel incipient i esbojarrat amor, amistat, plaer, que senten? Veurem que vencerà.
XaviNet
PS. No sé si això és pot dir un “final feliç” o un “continuarà”, com en els còmics. Tampoc se si és el que esperava la meva amiga d’un final feliç. Però m’agradaria que li agradés. M’agradaria pensar que un dia entrarà al meu blog i, llegint-lo, somriurà...El conte encara és viu!!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
XaviNet |
totes les versions pagan la pena
Wednesday, February 13th 2013, 4:47 PM
Estic d'acord que totes les versions tenen el seu encís. Si puc veure la peli, gràcies Krasis. El pa que hem de menjar crec que l'hem de pair bé Supernen. I potser llavors en mejarem més del que pensàvem.
I per a tu Skeeter, estic molt d'acord en el fons del que dius: no s'ha escrit mai res dels covards, diuen. Bé, potser és pot tenir molta seguretat...grisa. Però quan t'adones, el temps ja t'ha passat sense viure realment la vida, sense fer allò que desitjes amb totes les ganes. Moltes vegades ens construïm pressons "ben segures" per por a la vida.
Moltes gràcies a tothom. Així disfrutem més tots/es plegats. No estem sols al món, oé, oé oé!!!
XaviNet
|
|
Krasis |
el fet que
Wednesday, February 13th 2013, 12:44 PM
a la història hi surti l'estació de tren i el tema... em va recordar una pel·lícula molt maca que es diu "brief encounter" (breve encuentro, en la versió en castellà) del David Lean, de l'any 1945.
Va d'un home i una dona (els dos amb la vida muntada ja, marit, muller, fills...) que es coneixen a l'estació d'un tren de forma fortuïta, es cauen bé, es fan amics, fins que s'enamoren i... bé, si la voleu veure l'he trobat sencera al youtube:
"Breve encuentro. película completa en español": http://goo.gl/fcNoA
Realment val la pena, a mi em va agradar molt.
Ah, i m'han agradat totes les versions dels contes, les teves i les de la mpoppins i la skeeter
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
