| |
Canvis
 dimecres 27/març/2013 - 06:47  1364  4
Els canvis (els voluntaris, és clar...) són sovint resultat d’una necessitat. Necessito més ingressos? Doncs canvio de feina. Que necessito més espai? Doncs canvio de casa. Que necessito més sexe (o millor)? Doncs canvio de parella.
Al final, tots els canvis són perquè necessitem més d’algú o d’alguna cosa. Últimament, però, en els últims mesos no sé que m’ha passat que tot ha estat al revés:
He canviat de feina. SÃ, tinc sort perquè he pogut triar la feina, que en aquests moments no és fà cil, però ara tinc menys ingressos (que ja ho sabia abans del canvi) i per tant m’he hagut d’adaptar a altres circumstà ncies, canviar altres coses en conseqüència, com el gimnà s (fora la quota que inclou Spa), la dieta (fora aquests productes tant orgà nics i naturals que són carÃssims), l’oci (fora descobrir cada setmana un restaurant diferent, amb un al mes ja em conformo)... En definitiva, no necessitava més, sinó que necessitava menys però més ben distribuït. Què m’aporta? Tranquil•litat i entusiasme, tot alhora. Tot barrejat.
He canviat de pis. És més petit que el que tenia abans, però és que em sobraven habitacions per a mi sola, que amb una i un despatxet ja tiro. La conseqüència més directa d’aquest canvi és que també he canviat de ciutat: He deixat el meu Sitges estimat per anar a la city, una mica a l’aventura. Continuo sent de poble, no faig més que embadalir-me amb els edificis amb què em vaig topant per ciutat vella, només em falta la cà mara de fotos penjada al coll i les sandà lies amb mitjons... No necessitava més, sinó que necessitava menys i més adequat al que faig. Què m’aporta? Encara no ho sé... el canvi en sÃ, suposo...
He canviat de parella. Bé, de fet no he canviat, només que ja no en tinc. Això no em suposa cap maldecap, al contrari, que ara tinc totes les nits per mi mateixa, per fer el que em ve de gust o per no fer res, si s’escau. De sempre hem sobrevalorat la necessitat d’estar acompanyats en el dia a dia. Perquè suposem que la persona que tenim al costat ens escolta i ens comprèn, ens ajuda i ens recolza sempre, incondicionalment, com si sempre tinguéssim la raó. En quan al sexe... no en necessitava més, però en contrapartida ara en tinc de millor. Què m’aporta? Pau i relaxació.
Suposo que en el fons sóc una afortunada, he pogut decidir què faig, a on i amb qui. Sóc completament lliure de triar el que vull i satisfer-me amb el que necessito. Fins i tot, llegint els diaris i mirant les notÃcies, me’n sento una mica culpable.
Ara que ja estic gairebé adaptada a tots aquests canvis, em sorgeixen els dubtes: he fet bé? M’he precipitat? L’he cagat, directament? I si hagués fet allò altre?
Cagunlaputa! sempre igual...
|
| |
|
Contactes
Registra´t
