| |
Storytelling - Part I
 diumenge 31/març/2013 - 02:25  783  0
És dissabte i m’he llevat aviat. He sortit a passejar pel camà cap a Sant Grau amb el llibre Storytelling en una semana d’Antonio Nuñez a les mans, vigilant per no ensopegar i començar malament el primer dia assolellat de la setmana. Mentrestant, m’he arribat a la Font del Raig encara que més valdria dir-li Font del pobre Raig. No m’ha convençut gaire el seu gust, sà sÃ, l’aigua té gust, almenys la de les fonts. Suposo que per la costum, però em quedo amb l’aigua de Queralbs, Santigosa, Camprodon….
Bon home: Bon dia!
Jo: Bon diaaa, bon home
Bon home: Quin fangueig eh!
Jo: i tant!! Hi ha molta aigua
Bon home: SÃ, ja convenia, ja convenia.
Jo: Sense aigua no hi ha vidaaaa!
Bon home: Passi-ho bé!
Jo: Adéu-siau
En aquell instant ja havia llegit el primer capÃtol, Dilluns, i m’ha faltat paper i bolÃgraf per traslladar-hi les poques coses que em passen pel cap en moments d’efÃmera ‘genialitat’ (per dir-ho d’alguna manera). No vull dir que sigui un geni, res més lluny d’això, però tots tenim instants en què produïm més i millor.
He volgut agafar l’autocar per atansar-me a una biblioteca de Girona però el dissabte s’ha de ser el campió dels matiners per empaitar-lo. Les coses no van mai com te les esperes….val més no esperar massa. Seria convenient aproximar-nos a la religió budista de tant en tant. La tercera noble veritat del budisme diu: El patiment es suprimeix aniquilant la set de viure, de gaudir, d’actuar. L’extirpació radical dels desitjos i passions ens condueix a una serenitat i tranquil·litat absolutes. És el nirvana. (Extret de la viquipèdia). I menciono això del budisme perquè justament aquesta setmana vaig veure en Xavier Sala i MartÃn en una tertúlia on en parlava. Amb la meitat de la saviesa d’aquest home repartida pel poble ja en farÃem prou!
No n’havia sentit a parlar mai de l’Storytelling. Normal. Com sempre passa amb tot, als països anglosaxons ja fa temps que el van descobrir i el practiquen. De fet, acabo d’entendre que part del que faig en aquest bloc és justament Storytelling, esclar que mai se’n sap prou de res.
Aquest doncs, seria el primer capÃtol del meu particular Storytelling que no és més que una disciplina de comunicació que consisteix en explicar vivències per ajudar-nos a conèixer-nos més i millorar el nostre estil de comunicació. Tal i com diu l’autor del llibre, en el món actual no n’hi ha prou d’estar format, tenir experiència i actitud. Cal saber-ho vendre i comunicar-ho tot això. I avui dia, on el terreny digital s’ha menjat molta part del real, no estaria malament aprendre a enriquir emocionalment allò que diem. Cada vegada hi ha més accessibilitat a la diversitat aixà que ens costa molt més trobar nexes entre nosaltres en el món real perquè, senzillament, no hi ha temps per tot i el camà escollit sempre ens costa un peatge. Som copilots de la nostra vida massa sovint. Per conèixer gent s’ha de compartir espai i temps amb la gent. Hem de trobar l’equilibri. Podem canviar el camÃ.
Porto més d’una hora escrivint i aixà començo el meu particular storytelling per saber més de mi, perquè sà pigues més de mi, però no massa, per allò del bé i del mal: Som primats evolucionats.
El començament podria ser aquest:
“Em dic Pencaire, sóc solter, no tinc fills i vaig néixer a Varsvia fa més de 31 anys. Vaig viure a Ripoll fins el 2003. M’agrada llegir, escriure i fer esport. Em considero dinà mic, comunicatiu i amb sentit de la responsabilitat.....
Aixà comença el meu currÃculum. La gent hauria d’aprendre a fer currÃculums. Una part d’storytelling sempre ha de ser al currÃculum!
|
Contactes
Registra´t
