| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de quim_c
|
|
| |
Deixem-nos de xorrades!!
 dilluns 1/abril/2013 - 08:06  1690  8
No vull que em necessitis ni que em juris que no podries viure ni un instant més sense mi, per que ni es cert ni sabem viure de paraules nécies.
Saps que jo pronuncio aquestes vuit lletres quan m'exploten els sentits i em vessen per la comissura dels llavis. Que renego de llocs comuns, del meu diminut imperfecte, de buides pertinences, de les vanitats adquirides, de les falses aparences mostrades per enaltir el maltret ego ferit en batalles perdudes.
Malgrat sé que correría el plaent perill d'acostumar-me al clarejar amb la teva olor, de la teva pell enredada entre els meus braços, segur que hi haurà nits en què no construiriem res, no ens prometem res, a cops no serem capaços de ni tan sols creure en nosaltres mateixos, res mes honest que compartir les mancances.
No vull lligams més enllà de la immobilitat entremaliada de la teva mirada, la sinceritat dels teus silencis, no cal que ens repetim dia rere dia, com un mantra, que ens "estimem" fins que la maleida cançoneta devori les paraules i les deixi agonitzar a la borera.
Per això prefereixo, simplement, que triïs venir amb mi quan ho desitjis, nua, fràgil, tendre i ens envolcallem sense portar les alforjes curulles de paraules, que encara que ho intentem, sempre demostren molt menys que el subtil desig dels ulls innocents fora de tota convenció socialitzada.
Quantes més lletres, més fàcil és que alguna no sigui certa....
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
fenix |
Per mi...
Wednesday, April 3rd 2013, 6:22 PM
... la prosa, de què et serveixes ja són massa lletres. En realitat l'estil, fins i tot ratlla la poesia concentrada, potser massa.
No dic que jo ho faria millor, dic que no (em) concorda l'apologia del silenci compartit a través de la immediatesa, amb la imatge que la nuesa del cos i el la llibertat són suficients per a l'experiència unica.
Wittgenstein deia: tots els mots que hem inventat, els hem inventat perquè en teníem necessitat; d'altra banda també diu: d'allò que no se'n pot parlar, és millor callar. Tot és possible, doncs (?).
M'agrada la reivindicació de l'austeritat. M'agrada l'autoanàlisi.
"A voltes, en el cor s'adormen les paraules...
sense desig de vol com una vida en calma
(http://www.joanverges.com/sonidos/6cantado.html)
...i en els vergés magranes..."
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
