Benvingut/da al meu bloc!

Neuseta ha escrit 59 articles i te 482 comentaris. L'últim article ha estat fet el 27/08/13

perfil de'n(na) Neuseta | àlbum de fotos de'n(na) Neuseta

Jo el que volia dir....

Tuesday, May 28th 2013, 10:09 AM

es que hi ha personas que cuant estimem donem tot el que tenim.. i potser donem massa.. i si l,altre no dona tant es cuant et fa patir. Es molt complexe tot plegat pero .. que trista seria la vida sense estimar! jo em refereixo al amor de parella, que tambe hi ha altres clases d,amors clar que si!

Com deia el savi.....

Monday, May 27th 2013, 4:52 PM

Enamorar-se espanta la por i, recíprocament la por espanta l'amor. I no només el plaer dels sentits, de compartir, la por expulsa; també l' intel·ligència, la bondat, qualsvol possibilitat de transcendir, tot pensament de bellesa i veritat, i només queda la desesperació muda; i al final, la por arriba a expulsar de l'home la humanitat mateixa.

I una bonica cançó..

Monday, May 27th 2013, 2:41 PM

http://www.youtube.com/watch?v=zkJY3fcjYyc
http://www.youtube.com/watch?v=lYDe1kTEkgw (en espanyol)

que ahir un estimat amic em recordava, però que mostra just el que no ha de ser estimar...

Hauria de ser així?

Monday, May 27th 2013, 2:31 PM

Estimar, ens hauria de fer patir?
Estimar sempre és donar, enamorar-se sempre és renúncia i per tant sacrifici... Si tot és compartit, és una meravella... Però ja sabem, per experiència, que els ritmes, les necessitats no sempre són els mateixos...
Potser la clau, com ja heu dit, és no arribar a cap mena de dependència, però tot allò que ens satisfà és normal que ens generi aquesta mena d'addicció!!
Difícil trobar l'equilibri, és clar!
Gràcies Neus!

NEUSSSSS!!!!

Monday, May 27th 2013, 9:07 AM

M'agrada llegirte altre cop, i crec que en moltes cosas tens rao, perque jo també o he viscut i realment es passa malament pero ara e aprés que malgrat tot la ruptura proporciona el moment perfecte per demostrar a l’altre la qualitat d’un amor, que el respecte pot més que el dolor

cert neus...

Monday, May 27th 2013, 8:13 AM

estimar ens fa patir i a vegades molt. crec que és important aprendre a ser persones individuals que estimem; que no estimem mai depenent xq això no és estimar, això és dependre sota l'aparença d'estimar; i que primer de tot ens hem d'estimar a nosaltres mateixos per saber estimar als altres de debò.
purpu: ... això de parís pinta fantàsticament!

petons maca!

mmm...

Monday, May 27th 2013, 6:31 AM

... estimar està sobrevalorat. És (o hauria de ser) el més natural del món i, en canvi, sempre acaba sent una cosa extraordinària que, en conseqüència, ens fa patir.
Potser estaríem més trabquils tots plegats si ho poguèssim controlar una mica i no haguèssim de dependre del que al cor li roti a cada moment... però és clar, llavors ja no seria el mateix...

Ben complicat tot plegat!

No estimis

Monday, May 27th 2013, 1:27 AM

Només gaudeix i no patiràs, limita el teu amor només a qui t'estima de debò i no perdis el temps en dependències estèrils..., si has de ser més freda fes-ho, t'enfortirà deixar de ser tan humana.

benvolguda Neus

Sunday, May 26th 2013, 7:11 PM

estimar és normal i sà,pèro encare ho és mes fer fora de la teva vida a qui no et presta atenció quant la reclames,ho sigui que enhora bona!!!!!!!!,trovaràs el que desitges,t´ho mereixes ,per lo tan ho tindràs.

Una abraçada,

Dolors.

Estas be Neus?

Sunday, May 26th 2013, 6:18 PM

Estimar sempre ens fa una mica vulnerables, evidentment . Es la mateixa naturalesa de la relació qui ho fa . Però mai s'ha d'arribar a la dependència !! I de tota manera , si després d'un temps l'amor s'esvaeix...sempre ens quedarà París!!! I a tornar a enamorar-se de nou !!!!

Abril

Març