| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de quim_c
|
|
| |
La fallida a Espanya: una tradició històrica
 dimecres 5/juny/2013 - 03:12  1612  4
Des del segle XVI, s'han succeït ininterrompudament les fallides de l'estat. L'última d'aquestes, es va produir després de la Guerra Civil espanyola. Un dels motius principals i més comuns, ha estat la tradicional falta d'emprenedors nacionals, al contrari del cas català.
La primera fallida s'atribueix al regnat de Felipe II, però no tot va ser culpa seva. Carlos I es va endeutar fortament per obtenir el títol d'Emperador del Sacre Imperi Romano va crear uns bons els quals es comprometia a abonar un capital i uns interessos, aquest seients estaven recolzats per les mines d'or a sudamerica, de plata, impostos, etc… en cas d'impagament del monarca. Conforme creixia l'imperi espanyol, el deute creixia amb ell, ni un duro tindrien pero vocació imperialiste els ha sobrat sempre.
Felipe II va haver de declarar una suspensió de pagaments. S'havia produït la primera fallida d'un país en la història, en alguna cosa tenien que ser els primers!!!. Després de la primera fallida van arribar altres tres, totes en el regnat de Felipe .
Arribat cert punt, donava la sensació de que l'estat s'havia aficionat a declarar la suspensió de pagaments o, com a mínim renegociar-la. Entre els segles XVII i XVIII es van produir cinc fallides en l'Imperi Espanyol, record Guinness a l'historia.
Amb els Borbons, mas madera, per finançar la contesa contra França, es va realitzar una emissió massiva de vals reals (deute), tal va ser l'emissió que va arribar a haver de suspendre's el pagament d'interessos provocant una nova fallida de l'estat.
La penúltima fallida espanyola es va deure a un intent de sufragar la revolució industrial, que no es va produir per iniciativa privada en contrapunt del ferrocarril bcn-mataró a Catalunya, tampoc es que ens lluisim pero algo es algo (A Espanya la maxima iniciativa privada ha estat la de pendre el sol i fer unes canyes) i per la creació de línies de Ferrocarril. La Reina Isabel II va haver d'elevar la rendibilitat del deute públic que va reventar....
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Cabrero |
Doncs sí que és obssesiva
Thursday, June 6th 2013, 1:24 PM
la meva relació amb els Pujol, perquè representen tenir-ho tot sense fer-hi res, perquè representen l'oligarquia patriòtica -com la Cayetana, molt espanyola-, i perquè representen la coartada del capital improductiu i especulador que provoca, entre d'altres coses, que ningú no ens prengui en serio. Vull ser independent d'ells també. La pàtria i la llengua, quan s'utilitzen per matxacar i robar el teu poble, devenen postals idíliques d'aquelles que venien, fa molts anys, als estancs.
|
|
quim_c |
Culpa?
Thursday, June 6th 2013, 10:52 AM
Sols he he dit que Espanya ha Estat un cúmul de despropósits desde el segle XVI, fallida rete fallida, sino es cert, corregeix-me!
Nano lo teu amb el Pujol boreja la Neurosis.
Si vol parlar de Familes, parlem del intocacles Espanyols?, que fam el que volen i la gent els riu les gràcies!
La casa de Alba, si, la Cayetana, grans d'Espanya desde el segle XVI
Aixi us va!!, si em podries dir cap cas comparable al
mon?
I cito:" Se calcula controla unas 34.000 hectáreas, equivalentes a más de 170 veces el Principado de Mónaco, muchas de ellas vestigio de los antiguos señoríos jurisdiccionales que, tras su supresión, la familia conservó bajo su propiedad. Casi cada título nobiliario que la Casa posee, está relacionado con alguna propiedad territorial.
La Casa de Alba posee una de las fortunas más grandes de Europa, comparable solo con los Windsor, conformada por palacios, terrenos agrícolas, propiedades inmobiliarias, sociedades y participaciones bursátiles, sin olvidar su extraordinaria colección de arte.
Entre sus posesiones inmobiliarias destacan algunos de los castillos y palacios más relevantes del patrimonio histórico español, en su mayoría hoy integrados en la Fundación Casa de Alba:
Sevilla: El Palacio de las Dueñas (aquí nació el Marqués de Griñón y de Castelmoncayo, Grande de España), las fincas La Pizana y Las Arroyuelas.
Salamanca: El Palacio de Monterrey.
San Sebastián: El Palacio de Arbaizenea.
Segovia: El Castillo de Coca, cedido al Ministerio de Agricultura a cambio de su restauración.
Madrid: El Palacio de Liria, con 3.500 metros cuadrados en el centro de la capital española.
Marbella: La finca Las Cañas.
Alba de Tormes: El Castillo de los Duques de Alba.
Loeches: El Panteón Familiar de la Casa de Alba (Inspirado en la cripta del monasterio del escorial), en el Monasterio de la Inmaculada Concepción.
Valdunquillo: El Palacio de los Osorio.
Considerada su titular una de las terratenientes más importantes de España, se calcula controla unas 34.000 hectáreas, equivalentes a más de 170 veces el Principado de Mónaco, muchas de ellas vestigio de los antiguos señoríos jurisdiccionales que, tras su supresión, la familia conservó bajo su propiedad. Casi cada título nobiliario que la Casa posee, está relacionado con alguna propiedad territorial."
Per mes conya aquesta terratinent es la tercera persona que rep mes ajudes d'Europa a Espanya del fons Europeus a l'agricultura!!
Su dic coses no objectives i messueablrs m'ho fas saber!
Gràcies!!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
