| |
L’ONCLE GARREPA (o T’agrada mastegar?)
 dilluns 10/juny/2013 - 08:13  1400  1
De fet ara em diuen Tiu, abans em deien tiet.
Reconec que potser és una questió generacional tot i que proporcionalment en tinc els meus dubtes. De petit quan venia l’àvia a casa, sempre li escurniflava el moneder a veure què duia de xavalla, aixi sabia si havia de posar més cara de pena o directament no calia esforç ja que no em tocaria ni la “calderilla”.
Recordo que per una pela, a la botiga de sota casa, ens donaven deu pegadolces (de les primes, curtes i petitonetes, això si, podies triar entre negres i vermelles).Ara mateix em podría definir com avançat social i masclistament parlant ja que sempre havia apostat per la paritat, (ves que no em fitxin d’algun partit, tot i que em pensó que ara mateix no se si paguen gaire bé), mentre la resta de marrecs eren més extremistes, o negres o vermelles, però mai de paritat.
Què hi farem, tot i que hauria de dir que algun d’ells sí que han seguit el camí de la política, però m’ho reservo per un altra moment, que ara no toca.
Resumint, sempre que vull parlar de la setmana passada acabo remuntant-me trente anys enrera i potser no cal. M’autorenyaré.
Dissabte al matí em va tocar fer de Cicerone avançat als meus meravellosos nebots, nets, (que no néts) lluents i enclenxinats amb nenuco com si acabessin de sortir de la capsa, i au, ja em tens a fer tombs pels supermercats de torn a comprar per tota la setmana.
Diria que això dels supermercats un dissabte és com una petita rambla, potser és l’evolució social, vist aixi no m’ho havia plantejat mai, però el cert és que quasibé podría dir que vaig fer mes coneixences amb l’ajut dels nebots i les cues estratosfèriques per pagar que no pas de jove quan sortia de festa. Ho tindré en compte, ja m’enteneu.
I ara al grà.
Faré un petit exercici de costos alimentaris:
Patates noves, a 1-1’5 euros el kg.
Arròs bomba, uns 3 euros el kg.
Carn magre, per exemple llonzes del coll, a uns 6 euros el kg.
Petxuga de pollastre a filets, (seré magnànim i que sigui de pollastre groc, ho sento pero el de carn blanca em fa com una mica d’angúnia), posem a uns 7-8 euros kg.
Vedella (de Girona, per suposat), posem un bon entrecot, a uns 26 euros el kg.
Anem més fins i ja podriem posar delicatessen….:
Salmó fumat norueg, un sobret de 400gr uns 12 euros, per tant uns 30 euros el kg.
Un bloc de foie, d’uns 100 grams, si no ets molt tiquis-miquis, el pots trobar amb facilitat per uns 5-6 euros el pot, per tant parlem d’uns 50 i pujant euros el kg.
Entre mig, podriem incloure un munt de formatges de tot tipus, amb més o menys pedigrí, pernils i embotits ibèrics, gambes de Palamós o de Vilanova, escamarlans de Sant Carles, cloïsses del delta, en fi, un munt de capricis amb gust de mar i de muntanya que ara mateix plego de pensar-hi o hauré de trucar a salvament marítim que em vinguin a salvar.
Doncs bé, de la majoria d’aquestes coses, m’en vaig haver d’estar, ja que no entràven al pla alimentari ( i menys al comptable) per aquesta setmana, per tant em va tocar mirar cap a l’altra costat del passadís i a més posar el turbo al coi de carro i a la mainada.
Mentre estàvem ja fent cua per pagar, i anàvem veient com tota la mainada que teniem davant, just al moment que la familia estàven més distrets amb el treure el gènere del carro i posar-lo a les bosses, (que posats a dir, ara amb això de fer-les pagar, a més ens hem de convertir amb estrategues de la logística, però en fi, mentre sigui a bé de natura i no pel fet que ens serveixi de distracció i ens rematin a la caixa.), doncs com deia, la mainada aprofitàven aquest moment per engrapar qualsevol llaminadura de les que ens tenen acostumats les grans superficies comercials de posar-nos a l’abast abans de passar per caixa, i amb un gest murri i de complicitat amb la caixera, fer-los comptabilitzar com a part indispensable de la compra.
EL MEU ESGLAI VA SER MAJÚSCUL:
Un pot de xiclets orbit, un sobre de pastilles d’eucaliptus dels germans pescadors i un pack de caramels halls…………. Fet i fotut quasibé 10 euros.
I els nebots i la caixera dissimulant amb la mirada perduda direcció al fals sostre.
Resumint, com si aquesta penya de filibusters fabricants de dolçaines s’haguessin posat d’acord, no calia ser mestre però si llegir les etiquetes per veure que el preu mig per kilo d’aquestes mandangues, superava els 50 euros¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ ¡¡¡¡¡¡
Ho sento, però se’m va regirar l’estómac, tot i que he de donar les gràcies a la manera de fer germànica del supermercat en questió ja que a l’etiqueta de cadascun d’aquets productes hi tenia posat el preu per kilo.
Valga’m Deu senyor, només puc dir que quan vegi algú que menja un trist caramel o que mastega un xiclet, no podré fer res més que dir-li sibarita.
No se si dir-ho, però vaig desar altra cop aquestes llaminadures al seu lloc, i els hi vaig comprar als nebots un sobret de salmó fumat, unes barretes de bacallà sec, (del que es menja com a llaminadura als països nòrdics) i unes porcions de roquefort.
Avui ja m’han demanat quan els tornaré a dur a comprar….
Xal
|
Contactes
Registra´t
