| |
El que un boig creu
 dimecres 3/juliol/2013 - 02:52  1438  2
Ell forma part del seu passat mes llunya, boig sentimental racionalista polièdric que ningú veu.
Ella intenta imaginar que seria del seu present de haver estat capaç de modelar-lo, a cops, amb esforç aconsegueix esbossar un somriure, per a afegir al seu conte imaginari dramàtic i nostàlgic que tant agrada a les seves amigues i la fa sentir part del comú dels mortals. Mai no aconsegueix acostar els seus mots al que sent, només s’adona del que mai va succeir, del que ha perdut, del que no hi es.
Ell forma part de la seva vida, malgrat no va aconseguir fer-la dubtar dos cops, qui dubte pateix, mentre ella aixeca la seva disculpa muda.
Algú hauria de adonar-se, però els neuròtics son invisibles, ell sols pot observar com ella torna a fugir.
Però un ximplet sols veu el que vol creure. Cap home savi té el poder de raonar des de distància, allò que sembla ser es sempre millor que el no res, i el no res els mantenen distanciats de la crua realitat.
En algun lloc nou en el seu passat encara creu que te un espai en una futura vida que mai esdevindrà, en el seu imaginari, en la seva col•lecció de fets mai succeïts.
Algun dia, en algun lloc, ella tornarà.......
|
Contactes
Registra´t
