| |
Conte per anar a dormir
 dimarts 30/juliol/2013 - 07:12  2276  0
Capvespre d’estiu, fa una calor enganxifosa, encara és massa aviat per sopar i ara, que el sol ja va de baixa és el moment d’anar a fer un vol. Surts de casa i prens un cami poc habitual i que et crida la curiositat, primer davalla entre camps i horts, després ja és més feréstec però segueixes trescant, és bonic aquest lloc.
El sol ja és a punt de pondreÂ’s i ja va sent hora de tornar cap a casa i reprens el camà de tornada. Al cap dÂ’una estona te nÂ’adones que no passes pel mateix lloc per on has vingut, no passa res tot i que ja queda ben poca llum del dia. Vas caminant però res sembla indicar que tÂ’acostis al poble, ans al contrari, el camà es cada cop més poc marcat i ja no tÂ’hi veus. Avances amb no poques dificultats i...per fi sembla que hi trobes uns camps de conreu, tÂ’acostes a un mas gran i mig enrunat. Hi ha una llum tremolosa i sembla que hi ha algú i sÂ’hi senten uns sorolls estranys. Això no tÂ’agrada i acceleres el pas, no tÂ’hi veus i tÂ’has posat en un camà estret que sÂ’endinsa en un camp de panÃs que amb prou feines et deixa veure un tros de cel on només els primers estels hi trenquen la seva negror. TÂ’atures un moment, sents la fresa dÂ’alguna cosa al teu darrera que tÂ’està seguint...corre! Perds una sandalia però no tÂ’aturis ja és ben aprop...
www.youtube.com
|
Contactes
Registra´t
