| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de palma
|
|
| |
la gent esta fatal.
 dimarts 3/setembre/2013 - 02:32  1752  24
si a una persona que li fascinen els macarrons a la bolonyesa,li dic que per mi els macarrons a la bolonyesa son repugnants.
...veritat que no m'estic ficant amb aquella persona,no? a ell li fascinan i a jo me repugnen pun i final.podriem inclus comentar lo bons o repugnants que son compartint unes birres.
. que se fiqui algo per mi repugnant dins el seu estomac...
no vol dir que ell sigui repugnant,
segurament ell sera marevellos....
un tio marevellos amb coses repugnants al estomac,no es incompatible.
estaria devant de un enagenat si volgues agredirme per aquesta humild opinio sobre els macarrons a la bolonyesa?....un neo-macarro?
de la mateixa manera:
si a una persona que li fascina el nacionalisme, li dic que per mi els nacionalismes son repugnants
...veritat que no m'estic ficant amb aquella persona,no?a ell li fascina i a mi me repugnen ...punt i final.tendriem que poder debatir perque es fascinant o repugnant el nacionalisme.
que se fiqui idees per mi repugnants deins el seu cervell...
no vol dir que ell sigui repugnant,
segurament ell sera marevellos.
un tio marevellos amb coses repugnats al cap,no es incompatible.
la gent esta fatal agredint quan un opina amablement...
el tio me demana qu el respecti,
i jo alucinat,li dic que no li estic faltant al respecte!,sino donant el meu punt de vista sobre el concepte exposat.
,de fet,ni siquiera parlo ni opino sobre ell.
dons aixo...flipant!
el tio acaba per insultar la meva persona,en lloc d'opinar lliurament sobre macarrons o idiologies.
tirant per el terra la possibilitat de tenir una xarla interesant.
youtu.be
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Twisti |
Vinga, que no som canalla.
Thursday, September 5th 2013, 3:35 AM
Ja coneixem aquesta la fórmula:
- Que consti que no t'ho dic a tu eh, només és la meva opinió-,
que sabem que serà ofensiva perquè és el que volem, però a més, amb el sarcasme d'avisar al nostre interlocutor per tal que no reaccioni negativament, perquè llavors serà un intolerant.
I amb els objectes personals, tanmateix com amb les idees de cadascú, no és el mateix:
- No m'agrada el teu vestit.
- El teu vestit és repugnant.
|
|
jazzman |
doncs
Wednesday, September 4th 2013, 1:18 PM
Jo entenc molt bé el que diu el palma.. no ho comparteixo gens doncs jo estic a favor del procés d'independència, com un procés que si es dóna a terme, no farà més que sumar-se a altres casos en els que hi ha hagut una fragmentació d'una realitat donada per imperialismes i invasions anteriors. Per mi és natural i és símptoma d'evolució i en favor de la llibertat d'identitat.
Amb tot, l'opinió de Palma, en aquest cas, em mereix tot el respecte del món: ell expressa el sentiment que li genera una postura política determinada. Per mi és poc raonada i molt emocional: una idea política, quan és força comuna, no pot generar el mateix efecte d'uns macarrons podrits i amb cucs al teu estómac, a no ser que et vegis personalment afectat per la mateixa, per alguna raó determinada, per la qual cosa perds l'objectivitat.
Però el que he dit abans: ell opina així, i el meu respecte el tindrà. No he entès que llenci res a la cara de ningú. Potser som tots hem de reduir aquesta càrrega emocional que ens identifica tant amb les idees i ser més objectius.
Salut
|
|
daikini |
resumint
Tuesday, September 3rd 2013, 6:48 PM
estem plens de macarrons a la bolognesa........jajajjaja que bo,!
sempre es el que cadascu interpreta, i molts cops , les interpretacons estan condicionades a com som, i reaccionem en funcio d'aixo , quasi automaticament, la resposta esta condicionada en l'estat del perceptor del missatge........ i em refereixo a l'estat en general, del caparro del receptor del missatge..... hi ha un estudi sobre l'estat emocional, que diu, quan estem enfadats, el 90% de la nostra percepcio queda colapsada per l'estat emocional, es dir.... que qualsevol nimietat , gest, etc, la percebrem com a posible atac i reaccionarem a la defensiva amb agresivitat....
coses del caparro...
|
|
fenix |
Per cert
Tuesday, September 3rd 2013, 6:29 PM
Potser t'agradaria llegir Wittgenstein, un dels meus preferits que deia (resumit, ben clar):
En la frase "La taula és groga" estàs parlant, estàs diguent una cosa sobre l'objecte 'taula', poses l'accent sobre la seva qualitat de color.
En la frase "Que bonica és aquesta taula groga" no estàs diguent res sobre la taula, només estàs parlant de tu, del fet que la taula groga t'agrada.
D'aquesta manera, si dius "el nacionalisme és repugnant" no estàs diguent res sobre el nacionalisme, sino sobre tu mateix, és a dir sobre el teu rebuig del nacionalisme, la qual cosa ja has ben expressat.
Així doncs, quan discuteixes amb algu i li dius que el nacionalisme és repugnant, et demana explicacions, i ho raones, llavors, estàs barrejant els nivells de la comunicació, ja que el què tu dius que vols discutir entre birretes passa a deixar de ser el teu missatge personal de rebuig, per passar a ser el missatge o la interaccio de missatges per saber si la taula és realment groga o no. El rebuig, doncs, és omnipresent, i no és molt agradable discutir sobre termes intentant d'evitar la transferència emocional pròpia alhora que l'altre no ho fa.
Es a causa d'aquest futimer de complexitat que Wittgenstein deia: "sobre el que no es pot parlar, és millor callar", és a dir: quan l'enunciat dels nostres missatges diu més coses sobre nosaltres que sobre l'objecte en cuestió, mai ens entendrem, el llenguatge privat és unic i intransferible. En canvi, i per això l'home ha inventat el llenguatge i totes les paraules que es coneixen, hi ha un llenguatge, l'oficial, que necessitem, per posar-nos d'acord que groc vol dir groc i prou. I aixi amb cada mot. La qual cosa no prova ni garanteix que malgrat tot ens poguem entendre tan fàcilment...
Així doncs: No et sorprengui que el teu enunciat de rebuig sigui sorrespost amb un enunciat de rebuig (l'atakakatk "personal", l'insult també - i només - és un rebuig) que no diu res sobre la teva persona, sino sobre la persona que te'l diu...).
Segur que m'he explicat molt clar i ho has entès tot.
!;-)
|
|
fenix |
'Nen...'
Tuesday, September 3rd 2013, 4:51 PM
He rigut molt sobre/amb la teva dialèctica simplista i extremament punyent, certa o al menys que comparteixo, sobre els límits entre l'insult i la llibertat d'opinió, entre l'atac a la persona (però quin "atac" realment??) i la invariabilitat del rebuig personal (reflexionat o no) contra coses, idees, etc.
Es la primera vegada que poses bé el dit a l'ull (quin ull! -?), la qual cosa no vol dir que això sigui un atac personal per totes les vegades (algunes bastantes) que he cosiderat que no ho feies "bé" ;-)
Així doncs, me n'alegro la teva conclusió. l'Esparta també considera un atac personal que jo consideri que els seus raonaments són antidemocràtics, xenòfobs, reaccionaris i que sovint fa apologia de la violència... Atac "personal" de què?? Si jo no el conec de res!, i possiblement sigui una persona miravigliosa, com diries tu...
A mi el què em preocupa més, realment, és que també som (en el sentit existencial) el què diem. I tenint en compte aquesta premisa, que no vol dir veritat, és ben clar que considerar una crítica (o un rebuig) al pensament o a la determinació política o al posicionament sobre l'ecosistema o sobre la golosa tripa pot ser 'interpretat' com un atac personal (tot el dret i la raó: entrem en els límits de la raó i del llenguatge).
Atac, atak ataktak, takatak...! Sembla la unica paraula que saben dir els marcianitus violents qua volen dominar la terra i a qui els expota el casc en sentir l'Elvis...
|
|
Heureta |
Home, dir que es fica idees repugnants al
Tuesday, September 3rd 2013, 3:06 PM
... una mica ofensiu sí que és, independentment que comparteixis o no aquelles idees. Sempre que una ideologia respecti els principis fonamentals com que sigui pacífica i democràtica, com em sembla que és el nacionalisme (i independentisme) català, no se'n pot parlar en aquests termes. Unes idees es debaten, es contrasten, es refelxionen, però no es llencen a la cara de l'altre qualificant-les de "repugnants" o qualsevol altre insult (també haguessis pogut dir que són "idiotes"). I, per cert, la metàfora dels macarrons no cola! Els macarrons no impliquen res més. En canvi, les ideologies impliquen una manera d'entendre el món i les persones i uns valors. La gent està fatal, jo la primera, però a vegades veiem la palla a l'ull de l'altre i no veiem la viga al propi!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
