| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Mikku
|
|
| |
reincidir al fracàs sentimental
 dijous 7/novembre/2013 - 04:09  802  5
La convivència i el coneixement mutu porten a la decepció inevitable. T'estimo és una expressió de set lletres que tothom fa anar i que ningú no sap exactament què coi significa. Els somnis es fan malbé per sobredosi de realitat. L'error fonamental consisteix a creure que una altra persona resoldrà les teves mancances. Sovint l'altra persona et fa de mirall i el que hi veus reflectit et resulta d'allò més insuportable. Al capdavall, la nostra autoestima depèn de la capacitat que tinguem d'assumir les nostres imperfeccions, que són moltes. Fixar-se solament en les imperfeccions alienes és fugir d'estudi. La solitud és la millor mestra. La pena és que hi ha persones que no han tingut l'ocasió d'estar realment soles. És com aquell que no ha sortit mai del seu poble i encara viu a casa dels pares. Una parella hauria de ser un procés alquímic de fusió dels elements inferiors amb el resultat superior de l'or o la pedra filosofal. Dic hauria de ser, perquè la majoria de vegades en surts socarrimat i apedregat psicològicament. Cada fracàs sentimental et fa sentir més culpable. Val la pena reincidir? Sabeu què els passa als ex fumadors quan tornen a fumar? Que se'ls fumen de dos en dos o de tres en tres. Hi ha un instint suïcida en cada cigarreta que encens i en cada desig d'aparellar-te. És aquella il·lusió de la primera flama, de la combustió inicial que promet paradisos insospitats al final dels quals, rere el miratge, només hi trobaràs un altre infern domèstic, ridícul i inútil com tots els inferns humans.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
purpurinaa |
Hola!!
Friday, November 8th 2013, 7:45 AM
Jo crec que la parella ha de ser com tu dius , el que passa es que sovint la gent no s'aparella, si no que s'arreplega. I llavors passa el que passa ...
La convivència mata moltes coses , pero si tens una relació com ha de ser , la convivència es una experiència genial . El que passa es que d'aixo, com tot, se'n ha d'aprendre . I el que mai es pot fer , per que esta abocat al fracàs , es esperar que l'altre t'arregli la vida . Això ho ha de fer cadascu per el seu compte!
|
|
albadaa |
Segurament
Thursday, November 7th 2013, 9:44 AM
Reincidim perquè la il.lusió és l'últim que es perd, i a cada nova relació n'hi posem una gran dosi.
M'ha agradat molt la reflexió que has fet des d'un punt de vista objectiu i distant.Hi ha grans veritats en ella, tot i que per ser-ne conscient , hom ha d'haver viscut uns quants fracassos sentimentals.
Ah , i Cabrero, la recerca de la perfecció és una gran fal·làcia que ens han venut. La perfecció per sí mateixa, no és natural, ni propera , ni viva. Crec que la gran descoberta està en l'acceptació. En primer lloc , acceptació d'un mateix i al següent revolt , acceptació dels altres. Aquí rau l'encant de la vida.
Com deia l'escriptor i filòsof Publio Terencio: " Hombre soy, nada de lo humano me es ajeno".
|
|
anteros |
A veure...
Thursday, November 7th 2013, 5:00 AM
denoto cert pessimisme potser?, m'ha semblat prou explícit el què expliques i inevitable que tots tard o d'hora ens ho qüestionem.
Jo, personalment, no sé si és bo o no o no en sé prou, dir "t'estimo" és una expressió que sempre m'ha sonat com violenta de dir, forçosa i incòmoda, potser perquè mai m'he sentit prou sincer o fidel a fer-la servir amb coherència, la meva pròpia imperfecció potser fa que l'eviti sempre que puc ja que la pronuncio em sona com falsa i mentidera, o no sé estimar potser, o manca de sensibilitat o ves a saber, però és una expressió que sempre m'ha incomodat, ja sigui emprada amb la parella o amb pares o germans o el meu fill mateix; potser en una situació puntual i de dolor i consol em faci fer-la servir però en un context molt determinat.
Comparar una relació de parella amb l'hàbit o vici de fumar m'ha semblat una mica fora de lloc i violent, si la relació de parella o nova parella les percebem així malament rai, em sembla una mica exagerat tot i què entenc què vols dir.
Respecte al què dius de l'autoestima estic d'acord en que depèn en gran mesura de l'assumpció de les nostres imperfeccions, però també depèn de la consciència de les nostres potencialitats i no només si no de posar-les a la pràctica sempre que puguem.
Opino que un home no cerca en una parella allò que li manca en ell, cerca bellesa i simpatia i algú que amb empatia sigui un company/a que sempre hi sigui al costat, a més de satisfer els instints més animals, al cap i la fi no deixem per sobre de tot de ser animals.
La dona, a més de l'anterior, cerca protecció i garantir força suficient en tots el àmbits que protegeixin alhora la seva descendència si es dona el cas.
Hi ha molts punts i matisos a debatre al respecte de tot això i el que escrius al bloc.
Ànims Mikku!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
