| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Mikku
|
|
| |
socarrimat i apedregat
 dissabte 16/novembre/2013 - 06:11  1759  7
La convivència i el coneixement mutu porten a la decepció inevitable. Hi ha seducció mentre hi ha misteri, és a dir, ignorància. L'amor és sobretot literatura. T'estimo és una expressió de set lletres que tothom fa anar i que ningú no sap exactament què coi significa. Els somnis es fan malbé per sobredosi de realitat. L'error fonamental consisteix a creure que una altra persona resoldrà les teves mancances. Sovint l'altra persona et fa de mirall i el que hi veus reflectit et resulta d'allò més insuportable. Al capdavall, la nostra autoestima depèn de la capacitat que tinguem d'assumir les nostres imperfeccions, que són moltes. Fixar-se solament en les imperfeccions alienes és fugir d'estudi. La solitud és la millor mestra. La pena és que hi ha persones que no han tingut l'ocasió d'estar realment soles. És com aquell que no ha sortit mai del seu poble i encara viu a casa dels pares. Una parella hauria de ser un procés de fusió. Dic hauria de ser, perquè la majoria de vegades en surts socarrimat i apedregat. Cada fracàs sentimental et fa sentir més culpable. Val la pena reincidir? Sabeu què els passa als exfumadors quan tornen a fumar? Que se'ls fumen de dos en dos o de tres en tres. Hi ha un instint suïcida en cada cigarreta que encens i en cada desig d'aparellar-te. És aquella il·lusió de la primera flama, de la combustió inicial que promet paradisos insospitats al final dels quals, rere el miratge, només hi trobaràs un altre infern domèstic, ridícul i inútil com tots els inferns humans.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
zinc |
a veure
Saturday, November 16th 2013, 7:06 PM
sempre abans de respondre miro el perfil de la persona, amb l´experiència de estar en aquest xat he aprés que una persona que diu que té 111 anys,no vol rés de ningú ni tampoc és conscient del mal que pot fer,qui no és dona a conèixer,per mi no val rés,que vols que et digui.Hi ara ,després del preduli anem al tema,generalitzas molt, el meu pensament és que el fracàs és personal no universal,si anesim tots amb tú l´amor no existiria,sols la rancúnia i mai tindríem un altre oportunitat i t'asseguro que això és un luxe que no em permeto,crec amb l´amor ,m´equivoco?podria ser,pero no vull renunciar mai al plaer d´estimar ,segurament va a caràcters i sobretot al que s´ha viscut.
Una abraçada,
Dolors.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
