| |
Arcadi Oliveres: "Reclamo diginitat vital per a tota la humanitat."
 dimarts 19/novembre/2013 - 04:03  1202  3
www.tv3.cat
Austeritat
"Intento ser auster. Però no estic segur d'aconseguir-ho. Un taxista em deia que feia 40 o 50.000 km l'any, jo també els faig... per tant austerirat energètica, no n'és.. .Però austerirtat des del punt de vista de no tenir massa luxes, sí. El cotxe es de segona mà, els mobles també..."
La salut
"Un cardiòleg andalús mot salat em va dir crec que vostè està bastant pitjor del cap que del cor"
Jove empresari
"Vaig ser empresari per herència, per la mort súbita del meu pare. L'empresa era primer de suro, i després va derivar cap als aillaments de la construcció. Vaig aprendre que el món empresarial és dur i complicat. Em vaig trobar amb 23 anys amb un empresa descapitalitzada i 250 treballadors. La vaig tancar al cap de 10 anys".
Els ERO
"Si l'ERO és de petita i mitjana empresa l'entenc perfectament, entre altres raons perque jo l'he fet, però quan l'ERO és per exemple de Telefonica, que guanya 5.000 milions d'euros l'any, aquest és el que critico., cada cosa en el seu lloc".
El discurs social
"Porto 50 anys dient el mateix perquè crec en el que dic. Hi ha gent que si que m'ha fet cas. La banca i l'empresariat ,no, és clar."
"Reclamo diginitat vital per a tota la humanitat. Tenim recursos suficients perquè tothom pugui viure cobrint les seves necessittats bàsiques, que no són nomes materials, també educatives, culturals, relacionals..."
"Mai com ara, la humanitat havia tingut la possibilitat de viure bé, però tenint recursos per viure bé, som tan egoïstes que part de la gent mor de gana, té necessitats bàsiques per cobrir, no té feina o vieuen en la misèria. El que era més difícil ho hem sabut fer i el que és més fàcil, viure com a bons germans, no ho hem sabut fer".
"Sempre m'he sentit acompanyat. Però ara, potser la situació eocnòmica i social s'ha deteriorat més que mai i la injustícia s'ha fet tan evident.. Abans potser pensaven que predicava sobre el que passa a Mali a al Txad i ara predico sobre el que passa aquí al costat".
La mort del seu fill Marcel als 28 anys
"T'arribes a conformar, que el fill és mort. Ho has d'acceptar. Es difícil. El Marcel va tenir una vida plena. Tinc un magnific record de la seva vida, però la seva vida es va acabar, no penso com la Jeanninne" ( la seva dona creu en la presència de les persones més enllà de la seva presència física)
"Era ell que ens animava, es va casar amb la Berta 30 dies abans de morir, va fer una festa comiat i celebració alhora. Encara va poder engnaxar l'època dels indignats. Al prinicpi jo m'hi havia implicat molt. Una de les últimes manifestacions que es van fer dels indignats ell va voler venir, li quedaven 12 o 13 dies de vida. Empenta fins lúltim moment. Una llicó".
A les conferències
"Per una banda tenim 3 milions i mig de pisos buits i 1 milió de persones sense sotre. El raonable seria agafar un milió d'aquests pisos buits i passar-los a les persones que els neceessiten, però els bancs s'hi neguen, perquè això fa baixar el valor de cada pis. I què fa la gent? Els que estan pitjor se'n va a dormir al caixer autromàtic, que com diu un bon amic meu són la millor obra social de les caixes en aquest moment"
"Em sento més com un capellà que va dient misses, tot i que de capellà no en tinc res. Si un capellà predica en ares de la moral, en ares de treballar per la justícia i per la llibertat, em sento més a prop d'això que del discurs polític, del qual fa temps que en desconfio... i de molts capellans també"".
"En gaudeixo bastant ( de fer conferències). M'obliga a reciclar-me cada dia. Què n'he tret? N'he tret al llarg de la història 10 o 15 casos de persones que m'han dit que han deixat el banc on treballaven per dedicar-se a altres coses".
"Busco la revolta del esperits. Igual que la lectura del diari cada matí em revolta, intento transmetre aquesta revolta a altra gent.Vull que la gent surti emprenyada però no desesperançada. Emprenyada sí, però disposada a revoltar-se".
Sense televisió
"Coses a la tele que estan bé ho intuiexo , segur que han sortit coses que valen la pena, però és allò de l'anàlisi cost-benefici. Quin benefici et comporta el programa bastant, quin cost em comporta les hores perdudes el dia que no hi havia bon programes, bastant més".
Pautes de consum
"Tota la vida he sigut molt discriminador amb el tipus de consum que faig i els llocs on consumeixo. Evito els grans magatzems. Al mercat de fruites i verdures que fan un cop a la setmana prop de casa si veig kiwis de Galícia els compro, si són de Nova Zxelnada, no. Què faig comprant un kiwi de Nova Zelanda amb la gasolina que necessita per fer 17.000 kilometres!"
La política i el Porcés Consituent"
"És una opció personal ( no militar a cap partit) . Potser de vegades t'acaba tallant la llibertat personal aquella obediència de vot... "
"El procés Constituent no té connotació de partit polític. Jo no seré mai candidat"
"He votat a totes les eleccions. He anat variant. En un primer moment vaig votar el PSC, una llarga temproada he votat Iniciativa, alguna vegada he votat a les CUP i no m'he mogut mai massa d'aquests límits".
L'economia
"En Sala i Martí és bon company meu. Tenim una visió diferent de l'economia, ell parteix de la base que el mercat pot arreglar-ho tot que jo no comprteixo gens. Però el mercat lliure no existeix, hi ha oligopolis, monopolis i si deixes que el mercat ho organitzi tot sempre el més poderós acabarà guanyant al més feble".
"Potser el fet de que amb aquesta preocupació pel món per la societat pels temes que et preocupen, de vegades potser m'oblido més dels problemes propers a mi, de la família, dels amics.. De vegades ets incapaç de preguntar-li a un company què li passa, si esta trist ... Això de vegades porta a una mica de falta de sensibiliat"
El titular de premsa que voldria llegir
"Hi ha titulars que podríem sembla utòpics però que si hi hagués voluntat no ho serien tant. Estem en un genere humà que totes les persones que el configuren poden viure amb dignitat. Per mi això seria un títol exel·lent. D'accions positives en aquest planeta se'n donen tantes o més que de negatives A l'última part de la conferència hauria d'acabar dient que hi ha una porta oberta a l'esperança, però m'aboco tant en la indignació que no sempre explico prou bé les repostes potsitives. És un defecte meu".
|
Contactes
Registra´t
