| |
LA REINA DE LES NEUS
 dilluns 23/desembre/2013 - 02:09  1590  0
Sento el fred glacial que m’envolta per moments i que supera aquella escalfor que més bé o més malament aconsseguia mantindre...
M’envoltà amb el seu mantell gelat i m’hi vaig aixoplugar per evitar d’altres freds que apagaven l’escalfor del meu jo més genuí...
M’hi he resguardat pensat que m’encomanaria i em faria veure les coses des d’una altra perspectiva més freda,sí...més madura,potser...més relativa.
Però sota el mantell d’aquesta reina de les neus hi queda una espurna que es resisteix i lluita per mantindre’s ...que tard o d’hora emet la seva llum i en reclama per seguir brillant...que té l’esperança d’una llàgrima càlida i tendre que la farà revifar...
On amaga la meva reina sàbia,el meu mestre i pigmalió les seves llàgrimes?
Potser és tant fred tot el seu ésser que no pot emetre’n i per tant, no pot empatitzar amb les meves?
Potser aquesta fredor la fa sentir-se poderossa tenint el control dels seus sentiments i reaccions, d’estar de volta de tot,estar per sobre de tot i de tots...?
Potser la meva feblessa, la meva espurna, senzillament denota un signe de debilitat als seus gèlids ulls, podent-me considerar un ésser simple,bàsic,primitiu i molt per sota del seu nivell ?
Potser pensa que si deixa un resquici perque aflori la seva propia es fondrà aquest gran mantell que llueix amb tant d’orgull?
Potser será que aquesta espurna fa molt de temps que es va apagar i es nega a encendre-la de nou?
Potser...tot o res.
Pot ser però de fet ÉS que no es pot remenar gaire, no fós cas que es gel s’esguincés, perquè això és el que és perquè ja s’ha viscut abans i això és el que hi ha... i prou.
I em torno a preguntar perquè és tant dolent tenir una espurna dins l’ànima...i això se’m clava i em fereix com les punxes d’un iceberg.
I sento molt de fred...una gelor insuportable per moments que m’arronsa el cor minvant-li força als seus batecs.
www.youtube.com
|
Contactes
Registra´t
