| |
PERSONAL , PRIVAT, INTRASFERIBLE (1...)
 dimecres 16/juliol/2008 - 02:22  1028  1
Avui no tinc ganes d’escriure, així que per porta’m la contria aqui estic teclejant paraules davant la pantalla. Deu ser una paranoia de solter, com no tens ningú a la vora per incordiar, t’incordies a tu mateix i llestos.
Quan era petit el meu pare em va ensenyar que sempre havia de dir el que opinava, i que no em deixes portar per les opinions dels demés, encara que el que digués fos contrari a la majoria (sempre desde un punt de vista democràtic lògicament). Això va ser un dia abans d’inscriure’m a escultisme. Vaig durar un mes. Ja que els meus companys no volien parlar amb mi per que no estava mai d’acord amb el que deien. Vaig acabar en un racó del cau amb un cigarro a la boca i un got de ron a la mà jugant al solitari, fins que un dia vaig pensar que allò no era vida per un nen de 6 anys i li vaig comentar al meu pare.
Ell no va dir res, em va mirar i em va preguntar: - T’agrada la natació?. Encara nado ara. És un dels esports més complerts que hi ha.
Després d’allò, un dia sortint de l’aigua vaig coneixer la meva primera nòvia, la Laia. Una tia "cañon", però em feia una mica de por ja que era més gran que jo. Tenia 7 anys i jo només 6, però l’amor no te fronteres i malgrat això i la profunda negativa dels nostres pares. Vam lluitar per estar junts.
Encara recordo la primera vegada que ens van expulsar de la classe de "catecisme", aquelles classes que feien abans de la primera comunió i on havies de demostrar que eres un nen digne de rebre la paraula de Déu.
Doncs un dia la monja tot parlant de l’esgesia, va dir que l’esglesia era la paraula de Déu i per això s’habia de respectar. Després ens va preguntar que era per nosaltres l’esgesia. Van haver moltes respostes, però cap com la de la Laia. Uns van dir que era el refugi de la fe. Uns altres que era la llum que ens porta cap a Deu, i així moltes i moltes, fins que li va tocar el torna a la Laia que s’estava posant a puesto el cotofluix dels sostens i mentres la monja es dirigia a ella i tothom la mirava va dir.
- Mon pare diu que els "cures" son tots un "torracollons" i les monges unes reprimides.
No cal que expliqui el que va passar després però la Laia va fer la comunió als 15 anys i pagant una pasta..........................SI VOLEU LA HISTORIA CONTINUARÀ, SI NO AQUI ACABARÀ.............................
|
Contactes
Registra´t
