Benvingut/da al meu bloc!

Piga ha escrit 20 articles i te 48 comentaris. L'últim article ha estat fet el 03/09/08

perfil de'n(na) Piga | àlbum de fotos de'n(na) Piga

Fer el que et dicti la teva ment ella mana

Friday, July 18th 2008, 10:17 PM

Jo penso que algu es va inventar la paraula bogeria i que llavors van etiquetar les persones. Ki és per dir si un és o no és boig? Només els que en viuen: els psiquiatres. En comptes de dir aquest te aixo o allo. El que haurien de fer és ajudar a buscar el seu camí, a obrir la ment i ensenyar que la vida esta ple d'alts i baixos i que n'hi ha que sóm més sensibles.

Però ser sensible no és un defecte. Jo trobo una virtud. Pel món hi ha molta gent freda que no te sentiments això si ke és un defecte i que la persona no gaudeix de les petites coses.

Aixís que jo el que faig també és aillarme un xic i tenir els meus moments. I quan puc disfruto amb la gent.

Bé faig el que em dicta la meva ment que és molt sàvia i encara que de vegades ens juga males passades si mirem per l'altre costat ens ddona lliçons i ens podem deixar anar i fer volar la imaginació.

Bé una abraçada

Tot Depèn de Nosaltres

Friday, July 18th 2008, 3:11 PM

Seré crític:
El cervell humà és fàcil de dur a l'engany però dels enganys se n'apren. Caure o no a l'abisme depèn d'un mateix, depèn d'on es senti que es troba, depèn de la seguretat d'un mateix. No fa falta fer equilibrisme ni buscar estratègies, fa falta tenir clar on et trobes i on vols arribar, ens hem de crear un camí, un camí treballat per un mateix; l'amplada i el paviment d'aquest camí és cosa d'un mateix. Al igual que és cosa d'un mateix fer-se o no seus aquests sentiments. La màgia està en la manera d'interpretar el que ens rodeja, de sentir el que ens envolta, de transmetre el que sentim i el que no, de saber escoltar, de saber estimar.

Aquesta linea

Friday, July 18th 2008, 1:20 PM

On comença i on acaba?. Qui decideix on s'acaba el terreny segur i on comença l'abisme?. Jo no gosaria mai pensar que jo estic a la part segura, tot el contrari, crec que estic fent constantment malabarismes, i caic molts cops (podriem dir que caic dins la bogeria), i travesso la linea molts d'altres (aqui estaria dins la normalitat).
Jo em pregunto, qui decideix que és la normalitat i que és la bogeria?
Potser els que diem que son boigos només son diferents de nosaltres però, la diferència no vol dir que guanyi la majoria, potser els bojos som nosaltres?.
Creu-me, jo aquesta reflexió me la he fet un munt de vegades, i estic totalment convençuda que un Psiquiatre en aixó no hi té res a veure, el millor psiquiatre ets tú mateix, ningú et coneix millor que tu.

Jo..............

Friday, July 18th 2008, 10:10 AM

de vegades penso que no tinc cervell, per lo tant potser per això es mes facil la vida. Visc la solitud com una amant, ja no em fa por ni em fa mal. Potser mes que viure lo que intento es sobreviure, intentant sempre estar content dins de lo que les circunstancies em deixan.
Intento reflexar en els altres el meu positivisme i així moltes vegades aquest em torna a mi a mena de email o de trucada. Tambe ser gaudir d'els silencis, dels silencis que em regalen aquelles persones que potser voldria que em parlessin, però fins i tot això ho sopero potser enganyant-me i pensant que m'estimen. No crec en el odi ni la rencunia, així que penso que ningú sent aquestes coses per mi. Potser m'enganyo, però penso que de vegades has d'enganyar-te a tu mateix, per no veure aquelles coses negatives del teu voltant que et fan mal.
I oblidava una cosa molt important, m'estimo al maxim i tb intento estimar al maxim a aquelles persones que malauradament o afortunadament em tenen incondicionalment, i no per lo que tinc sino per lo que soc. Petonets.

NO ÉS TANT DIFÍCIL

Friday, July 18th 2008, 9:11 AM

Jo el que faig és pensar que la vida no és tant complicada, deixo que les coses vagin passant i després decideixo. Si pensés que el meu cervell és massa fràgil, potser no tiraria endavant. El més important és tindre fe en un mateix. No crec que siguem tant febles. Penso que normalment, ens compliquem la vida sense cap necesitat, i la majoria de cops és per que pensem massa.

tranquil·litat

Friday, July 18th 2008, 6:03 AM

jo prefereixo la gent, m'agrada agafar el cistell i anar a plaça i xerrar amb la gent gran de coses intranscendents, que t'expliquin els seus mals i fer-los riure una mica, i després sortir amb les amigues i fer-nos un panxó de riure :) i baixar corrent d'una muntanya. Definitivament gent i esport, per a mi són el millor :D (què poc original, no?)

una linia molt fina

Friday, July 18th 2008, 5:46 AM

Jo per conservar la salut mental i un cert equilibri intento aillar-me de tot i tothom uns dies, no tots ho entenen i molts cops passo per:" es que es una mica rareta". en fi, ja se sap.

Molt petons.

Abril

Març